El Gran Llac Salat de Utah, als Estats Units, podria desaparèixer d’aquí només 5 anys a causa del canvi climàtic. Un equip de dotzenes de científics liderats per la Universitat Bringham Young ha fet sonar l’alarma sobre el futur d’aquesta gran massa d’aigua, afectada per les sequeres, en un informe publicat recentment. Segons ells, el llac corre un “perill sense precedents” i cal prendre “mesures d’emergència” abans que sigui massa tard.
La desaparició del llac salat més gran de l’hemisferi occidental podria, recorden els autors de l’informe, causar “un dany immens” a la salut pública, el medi ambient i l’economia de Utah, i les decisions que es prenguin properament “afectaran el nostre estat i els ecosistemes de tot l’Oest durant les properes dècades”, adverteixen.
El 60% del llit del llac està exposat
A dia d’avui, la profunditat del llac és sis metres menor a la seva mitjana anual, ha perdut el 73% de l’aigua i el 60% del seu llit està exposat. Una situació gravíssima i que, amb l’augment de les temperatures i la disminució de la humitat a causa del canvi climàtic, només pot empitjorar a causa de l’increment, alhora, de l’evaporació i de la demanda d’aigua. Un exemple extrem del camí que segueixen altres llacs de l’oest dels Estats Units però, també, moltes regions del planeta.
Els experts reclamen mesures urgents
Segons els investigadors, el llac necessitaria rebre més de 1.200 hectòmetres cúbics anuals més que ara per aturar aquest declivi. Un augment de més del 30% respecte l’aportació d’aigua que rep actualment. Per aconseguir-ho, es podria aprofitar les nevades de l’hivern, que han estat bones. De fet, el científics aposten per començar per polítiques a curt termini, recollint aquesta neu en reservoris quan es desglaci i dur-la cap al llac.
D’altra banda, però, l’informe també demana que es declari l’estat d’emergència o, com a mínim que es prenguin mesures urgents de conservació de l’aigua, no només per reduir-ne l’ús sinó per assegurar-se que aquesta arriba al llac per reomplir-lo. De fet, tot plegat són plans que servirien per a un futur on només s’espera que hi hagi cada cop menys aigua i, per tant, com més aviat s’hi comenci a treballar millor.
Impactes als ecosistemes, l’economia i la salut pública
La situació actual del llac, però, no només és preocupant per la manca d’aigua per sí mateixa. Si bé l’encongiment amenaça la supervivència dels ecosistemes que depenen de la seva aigua i també l’economia local, amb impactes que podrien arribar als 2.200 milions de dòlars anuals, també hi ha una amenaça greu de salut pública. L’assecament del llac exposa a l’aire partícules de pols que, dutes pel vent, poden produir asma, bronquitis crònica i problemes cardiovasculars.
La situació, doncs, és greu. Si no s’hi fa res, d’aquí ben poc un dels paisatges naturals més coneguts dels Estats Units podria haver estat víctima del canvi climàtic i de la manca de capacitat humana d’adaptar-s’hi. Un fet que tindria unes conseqüències terribles des dels animals i les plantes fins a l’economia nord-americana i que seria només un exemple del que encara ha d’arribar.
