Els crancs podrien estar perdent el sentit de l’olfacte a causa del canvi climàtic i això pot explicar, si més no en part, el retrocés que estan patint les seves poblacions arreu del món. Aquesta és la conclusió principal a què ha arribat un equip d’investigadors en un estudi que ha estat publicat a la revista ‘Global Change Biology ‘ i que s’ha centrat en el cranc dungeness, una espècie amb valor comercial nadiu de la costa oest dels Estats Units.
Segons apunten els resultats del treball, l’acidificació progressiva dels oceans està fent que aquests animals cada cop ensumin menys, cosa que té un efecte clar en la seva capacitat de detectar l’olor del menjar i fins i tot redueix l’activitat de les neurones sensorials responsables d’aquest sentit. És la primera vegada que es fa recerca sobre els efectes fisiològics de l’acidificació en l’olfacte dels crancs, i els resultats són sorprenents.
Un efecte directe de les emisions de CO2
L’acidificació dels oceans és un resultat de l’absorció de quantitats cada cop més grans de diòxid de carboni per part de l’aigua, una conseqüència directa de les emissions humanes. Si bé ja hi ha diversos estudis que han revelat alguns dels efectes que tenen en el comportament i la supervivència de moltes espècies que viuen al mar, tant negatius com positius, fins ara no s’havia parat gaire atenció a l’olfacte.
Uns animals que es guien per l’olfacte
Els crancs, en general, tenen un sentit de la vista poc desenvolupat i, per a ells, les olors són crucials tant per a alimentar-se com per evitar els depredadors, trobar llocs on viure i també per a aparellar-se. En el cas dels crancs dungeness, seu olfacte funciona a través d’unes petites antenes que mouen a l’aigua per detectar olors, on hi ha neurones que detecten diversos compotos químics i envien senyals elèctriques al cervell.
Segons sembla, els crancs dungeness, en estar exposats a l’acidificació de l’aigua, mouen menys les antenes i, alhora, les seves neurones responen menys a les olors. Pel que fa a les raons, sembla possible que l’acidificació afecti les molècules de les olors, canviant la manera com s’enganxen als receptors olfactius dels animals marins, fent-los fins a un 50% menys responsius. A més, també tenen menys receptors i les neurones olfactives es poden arribar a reduir en fins un 25%, per bé que això darrer pot ser un efecte, comparat a l’atrofiament d’un múscul que no es fa servir.
Una possible explicació a la reducció de les poblacions de crancs
Tot plegat pot ser la raó que fa que les poblacions de crancs, i no només d’aquests sinó probablement de moltes més, s’estan reduint. Si no poden detectar prou bé els depredadors, en moren més i, a més, si també tenen problemes per detectar els aliments, és més que comprensible que les femelles ponguin menys ous.
