Els barris de la ciutat de Barcelona que tenen una renda per càpita més baixa tenen més verd urbà perquè tenen més arbres als espais públics i un número d’espècies semblant als barris amb les rendes més altes. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha estat publicat a la revista ‘Landscape & Urban Planning’.
L’explicació, afirmen els investigadors, és que els barris menys adinerats i amb més densitat de població tenen rotondes i places florides, arbres als carrers, escocells i petits espais enjardinats que compensen la manca de grans infraestructures verdes que sí que tenen als barris benestants. Segons Josep Padullés Cubino, investigador del CREAF i autor principal de l’estudi, això podria ser “eficaç” per “ajudar a reverdir les ciutats compates reduint les desigualtats”.
Cada cop més estudis mostren els beneficis dels espais verds en la salut
Les dades també indiquen que els barris amb més esperança de vida tenen més arbres i més espècies diferents, apuntant a una relació entre l’accés a la natura i una millor salut humana. Padullés, però, adverteix que caldrà fer “més recerca” per determinar si és una causa directa. No obstant això, cada cop més estudis mostren els beneficis en la salut física i mental de l’accés als espais verds, a més dels que té en la cohesió social i la qualitat de vida. Tot plegat se sol relacionar amb què els espais verds urbans redueixen l’estrès, promouen l’activitat física, milloren els climes locals i redueixen la pol·lució.
Els resultats permeten fer un rànquing dels barris que més s’estan reverdint a Barcelona i els que menys. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, La Guineueta i el Poble Sec – Parc de Montjuïc són els barris amb més diversitat d’arbres. Per contra, Sants-Badal, Can Peguera i la Clota són els de menor varietat. Pel que fa al número d’arbres, Horta, Poble Sec – Parc de Montjuïc i Pedralbes ocupen les posicions altes del rànquing, mentre que Vallvidrera, Tibidado i les Planes, Vallbona i la Clota s’emporten les més baixes.
Dades molt útils per planificar la ciutat del futur
En aquest estudi, els investigadors han analitzat gairebé 230.000 arbres de tots els barris de la ciutat i els han relacionat amb diversos factors socioeconòmics com l’edat, la renda per càpita i l’esperança de vida. El treball ha comptat amb la participació de l’investigador del CREAF i catedràtic de la UAB Javier Retana i mostra que el verd no es distribueix de manera uniforme: la majoria d’arbres són als carrers (67%), seguits de lluny per l’arbrat de zona (18%) –places, rotondes, places, etc.– i parcs (15%).
Pel que fa a la diversitat, els carrers també tenen una riquesa d’espècies arbòries més gran que els parcs dels barris. El motiu, com és sabut, és que molts parcs tendeixen al monocultiu de gespa o grans plantacions de la mateixa espècie d’arbre per raons estètiques. Aquesta recerca encoratja a buscar conjunts d’arbres més diversos per oferir una gamma de serveis ambientals més àmplia.
Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, poc en comparació amb altres ciutats però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aprox.). Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti el verd urbà. Per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis.
