L’augment de la temperatura del mar que preveu el Grup Intergovernamental d’Expert sobre el Canvi Climàtic (IPCC) amenaça la supervivència de les poblacions del petrell de Bulwer que viuen a les Açores, les Canàries i a Cap Verd, a l’oceà Atlàntic. Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, publicat a ‘Science of the Total Environment’, les aus de Cap Verd serien les que correrien més risc de desaparèixer.

Uns estudis centrats fins ara en els ambients polars

El petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) és ocell pelàgic que s’alimenta de peixos, cefalòpodes i crustacis. A l’Atlàntic, nidifica a la Macaronèsia, en especial a rocs costaners, illots i penya-segats. Prop de la meitat dels exemplars de les Açores i les illes Canàries migren a l’Atlàntic sud, mentre la resta d’individus passen la temporada no reproductora a l’Atlàntic central.

La Macaronèsia, on viuen els petrells de Bulwer | Ori (Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0)
La Macaronèsia, on viuen els petrells de Bulwer | Ori (Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0)

Aquest nou estudi analitza com afecta el canvi climàtic aquestes poblacions d’àrees temperades o tropicals. Els seus efectes “s’han predit com a severs en els ambients polars”, explica Raül Ramos, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IRBio, i és per això que la majoria de treballs demogràfics han prioritzat els mostreigs en aquestes zones. Aquest nou treball, doncs, dóna l’oportunitat de comprovar que també afectarà espècies d'”ambients més tropicals”.

Efectes indirectes però importants

L’article es fixa en l’impacte potencial de factors com la temperatura del mar, l’oscil·lació de l’Atlàntic nord i sud i del vent, sobre les poblacions d’aus marines. El que influeix més negativament en la supervivència adulta de les poblacions estudiades és, en efecte, la temperatura del mar, que pot afectar “de manera indirecta però amb components comuns”. Així doncs, no és que les aus puguin patir més o menys fred –un efecte directe– sinó que els impacte els podrien arribar a través de la xarxa tròfica, per exemple en la productivitat i abundància de nutrients i plàncton a les seves zones d’alimentació, alterant la densitat poblacional de les seves preses, segons explica Marta Cruz-Flores, primera autora de l’estudi.

El petrell de Bulwer viu a diversos indrets del món però podria enfrontar-se a les mateixes amenaces | Jérémie Silvestro / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0
El petrell de Bulwer viu a diversos indrets del món però podria enfrontar-se a les mateixes amenaces | Jérémie Silvestro / Wikimedia Commons / CC BY-SA 4.0

Les previsions de l’IPCC apunten que la població de Cap Verd seria més afectada per la confluència de diversos factors: que l’augment de la temperatura serà més acusat, que els petrells de la zona són els que estan acostumats a temperatures més estables i, finalment, que pel fet de migrar a molt poca distància, patirien les variacions ambientals tot l’any.

La capacitat d’adaptació del petrell

En el futur, les capacitats del petrell de Bulwer per compensar els efectes del canvi climàtic podrien centrar-se en estratègies d’alimentació, canviant de zones, o adaptant les rutes migratòries. Les aus marines viuen entre 15 i 50 anys segons l’espècie, de manera que davant canvis bruscos prioritzen la seva supervivència davant de l’esforç reproductor. Així doncs, tot i l’impacte que preveu l’estudi, s’espera que els individus “s’adaptin als canvis”, indica Raül Ramos.

Aquesta espècie és un dels ocells marins més perjudicats per l’impacte de l’activitat pesquera arreu del món  | Pep Arcos, SEO/BirdLife
Els mateixos impactes que pateix el petrell de Bulwer també poden afectar altre aus marines | Pep Arcos, SEO/BirdLife

Més amenaces a terra ferma

Tot i això, aquesta no és l’única amenaça que plana sobre ells, sinó que el pitjor problema és a terra ferma, on crien, perquè els depredadors terrestres com les rates i els gats s’alimenten d’ous, pollets i fins i tot adults, posant “en perill crític” aquest petrell no només a l’Atlàntic sinó també al Pacífic i a l’Índic. A més, hi ha poca disponibilitat d’hàbitats per nidificar, de cau si forats als pocs illots i illes deshabitades que hi ha a la zona on viu.

Finalment, els investigadors apunten que hi ha altres espècies d’aus marines que també poden patir els efectes indirectes de la pujada de la temperatura del mar, com ara els ocells de tempesta, les baldrigues i altres petrells de la mateixa Macaronèsia i també del Carib. Així, l’article posa en relleu la importància dels estudis metapoblacionals, que integren dades i informació de poblacions dela mateixa espècie per entendre globalment els processos demogràfics, ja que els centrats en una sola població, tot i el seu valor científic, són poc concloents per analitzar les tendències i amenaces que afecten l’espècie.

Més notícies
El fraret atlàtic que va ser observat a Islàndia

VÍDEO | Un fraret rascant-se amb un pal amplia la llista d’animals que fan servir eines

Una sèrie d'observacions demostren que aquesta petita au marina també és capaç dels processos necessaris per emprar estris, encara que sigui d'una manera molt simple
:  - Mobile
Les praderies de posidònia són un dels grans hàbitats marins de la Mediterrània | Melina Marcou (CC BY-SA 4.0)

Aquest estiu les aigües del Mediterrani han arribat a temperatures rècord

La situació pot tenir efectes devastadors per a la biodiversitat del nostre mar
:  - Mobile
Dofins

L’escalfament dels oceans està matant els dofins

A mesura que puja la temperatura de l'aigua, tant la seva esperança de vida com la quantitat de descendència que tenen es redueix notablement, segons afirma un estudi recent
:  - Mobile
Gavina corsa  | DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Les àrees marines protegides contribueixen a la conservació de la gavina corsa

Tot i això, cal impulsar mesures de gestió per reduir la pressió humana sobre aquesta au marina vulnerable i amenaçada a l’est peninsular
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa