Una zona immensa de l’oceà Pacífic, que va ser declarada zona protegida, és darrere l’enorme recuperació de les poblacions de tonyina i també d’altres peixos migratoris a la zona circumdant. Segons un estudi publicat a la revista ‘Science’, el Monument Marí Nacional Papahānaumokuākea, a Hawaii (Estats Units), que és la zona marina protegida més grossa del món, ha aportat moltíssims beneficis no només als peixos que viuen al seu interior sinó també als qui hi passen, una millora que s’ha notat especialment als seus voltants.
Una vasta àrea marina protegida
Amb una superfície total de més d’un milió i mig de quilòmetres quadrats, el Papahānaumokuākea va ser declarat Monument Marí Nacional a mitjans de 2006. Gràcies a això, la pesca va quedar totalment prohibida al seu interior, però fins i tot a les zones properes, on la pesca sí que està permesa, les poblacions de tonyines i d’altres peixos han crescut molt gràcies a la proximitat d’aquest santuari marí, que permet el creixement dels peixos sense estar sotmesos a pressions de tot tipus.
Així, doncs l’estudi afirma que al voltant d’aquesta reserva marina les captures de tonyina d’aleta groga han augmentat un 54%, les de tonyina d’ulls grossos en un 12% i que, en general, les captures de totes les espècies de peix han pujat un 8%. Un efecte secundari inesperat de la protecció d’una gran zona del mar però que deixa clar els enormes beneficis que pot tenir per a tothom deixar alguna part dels entorns naturals en pau.
Un benefici inesperat però molt significatiu
De fet, la declaració del Papahānaumokuākea com a monument nacional per part dels Estats Units ni tan sols tenia la intenció de protegir les tonyines, sinó la biodiversitat en general i els recursos culturals de la zona. No obstant això, ha tingut encara més beneficis dels que s’esperaven. Un a prova que se suma a totes les anteriors i dóna suport als arguments dels qui, des de fa temps, exigeixen que el 2030 el 30% de la superfície dels oceans del món estigui protegida.
