L’energia solar, la principal esperança per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, tenen un problema en què no s’havia pensat fins ara: les emissions de la producció dels materials que les componen i la seva instal·lació. Si fins ara s’havia pensat en els elements de les plaques en sí, amb alguns elements rars i costosos d’extreure i produir, un nou estudi ha assenyalat un component molt més habitual: l’alumini.
En un article publicat a ‘Nature Sustainability’, un equip d’investigadors posa en relleu com aquest metall, emprat pels marcs de les plaques, entre altres coses, emet molt diòxid de carboni durant la seva producció. L’alumini és molt lleuger i resisteix molt bé la corrosió, cosa que el fa ideal per a aquest ús, però cada tona que se’n produeix genera més de 14 tones de CO2.
Això és un problema perquè l’alumini està considerat un dels minerals de què necessitarà que creixi més la producció per tal d’assolir els objectius marcats en els plans de lluita contra el canvi climàtic, i l’energia solar n’és la principal demandant. Tenint en compte que, el 2050, caldria generar uns 60TW d’electricitat gràcies al sol per mantenir l’escalfament global per sota dels 2ºC, els investigadors han calculat quant d’alumini caldria produir d’ara fins a mitjans de segle per tal de complir amb aquesta transició energètica de mínims.
La xifra és certament impressionant: 486 milions de tones d’alumini que, en les circumstàncies actuals, suposarien gairebé 7.000 milions de tones de diòxid de carboni, si més no en les condicions en què es genera l’energia actualment. Descarbonitzar el sector de l’electricitat reduiria el cost de producció, és clar, però això, sovint, també demanaria extreure més alumini. Tot i això, els investigadors afirmen que es poden trobar formes de producció alternatives, que demanin menys energia, i també tenir en compte que l’alumini es pot reciclar indefinidament. Dues possibles solucions a un problema que, fins ara, havia estat força ignorat.
