El G-7, els set països més industrialitzats del món menys la Xina, van comprometre’s aquest diumenge a acabar amb les ajudes governamentals a la indústria del carbó com a font d’energia a partir de la fi d’aquest any 2021. En un comunicat fet públic després que acabés la seva cimera a Cornualla (Regne Unit), els grans estats mundials s’han compromès a ajudar al desenvolupament de tecnologies i polítiques que accelerin la transició energètica per acabar, especialment, amb el primer contribuent a l’escalfament global d’ençà de l’inici de la Revolució Industrial: el carbó. Així, les seves contribucions econòmiques per reduir les emissions i a dirigir-nos a una generació energètica més neta augmentaran, segons han afirmat, però les entitats ecologistes i dedicades a la lluita contra el canvi climàtic han trobat a faltar propostes fermes en l’aspecte econòmic i altres detalls crucials.
En qualsevol cas, sembla que és clar que els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i el Japó tenen clar que el primer que cal fer per frenar el canvi climàtic és eliminar totalment la generació elèctrica amb carbó de manera immediata i han promès dedicar-se a altres tecnologies, incloses les que permetrien capturar carboni de l’atmosfera i, així, no només reduir les emissions sinó reduir la concentració del gas a l’atmosfera. A més, també han promès accelerar l’electrificació de la mobilitat, el desenvolupament de bateries, i l’ús d’hidrogen com a font d’energia, a més d’aconseguir un transport marítim i aeri amb zero emissions. Un dels aspectes més controvertits és, potser, que també s’han ofert a ajudar a la instal·lació d’energia nuclear com a alternativa als combustibles fòssils en aquells països que decideixin que aquesta serà la seva estratègia de futur.
Malgrat tot, sembla que ni els acords conjunts ni els bilaterals, pel que fa a l’ajuda als països en vies de desenvolupament, han arribat a gaires acords concrets, almenys que se sàpiga, i les organitzacions per un futur net d’emissions reclamen, des de fa temps, que les ajudes dels països rics arribin als 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar-los a una descarbonització que no destrueixi, una vegada més, les seves economies. Fins ara, de fet, aquestes ajudes han arribat gairebé sempre en forma de préstecs, i no pas de donacions, cosa que posa aquests països en perill si no els poden retornar. El paper del G-7 en això, a més, és molt més petit que fa només unes dècades. Si tradicionalment aquests països haurien pogut determinar el rumb de l’escalfament global només modificant la seva activitat, ara cal tenir en compte, i convèncer, altres països, no només de la Xina sinó també de Sud-àfrica, Turquia o l’Índia, per exemple, economies que tenen un pes molt més gran i que poden sentir injust haver de pagar les conseqüències dels països tradicionalment més rics.
