Alguns dels països més industrialitzats del món marquen el 2021 com a principi de la fi del carbó

El G-7, els set països més industrialitzats del món menys la Xina, van comprometre’s aquest diumenge a acabar amb les ajudes governamentals a la indústria del carbó com a font d’energia a partir de la fi d’aquest any 2021. En un comunicat fet públic després que acabés la seva cimera a Cornualla (Regne Unit), els grans estats mundials s’han compromès a ajudar al desenvolupament de tecnologies i polítiques que accelerin la transició energètica per acabar, especialment, amb el primer contribuent a l’escalfament global d’ençà de l’inici de la Revolució Industrial: el carbó. Així, les seves contribucions econòmiques per reduir les emissions i a dirigir-nos a una generació energètica més neta augmentaran, segons han afirmat, però les entitats ecologistes i dedicades a la lluita contra el canvi climàtic han trobat a faltar propostes fermes en l’aspecte econòmic i altres detalls crucials.

El president dels Estats Units, Joe Biden | Wikimedia Commons
El president dels Estats Units, Joe Biden | Wikimedia Commons

En qualsevol cas, sembla que és clar que els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i el Japó tenen clar que el primer que cal fer per frenar el canvi climàtic és eliminar totalment la generació elèctrica amb carbó de manera immediata i han promès dedicar-se a altres tecnologies, incloses les que permetrien capturar carboni de l’atmosfera i, així, no només reduir les emissions sinó reduir la concentració del gas a l’atmosfera. A més, també han promès accelerar l’electrificació de la mobilitat, el desenvolupament de bateries, i l’ús d’hidrogen com a font d’energia, a més d’aconseguir un transport marítim i aeri amb zero emissions. Un dels aspectes més controvertits és, potser, que també s’han ofert a ajudar a la instal·lació d’energia nuclear com a alternativa als combustibles fòssils en aquells països que decideixin que aquesta serà la seva estratègia de futur.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, en una imatge d'arxiu  | G20 Argentina (CC)
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, en una imatge d’arxiu | G20 Argentina (CC)

Malgrat tot, sembla que ni els acords conjunts ni els bilaterals, pel que fa a l’ajuda als països en vies de desenvolupament, han arribat a gaires acords concrets, almenys que se sàpiga, i les organitzacions per un futur net d’emissions reclamen, des de fa temps, que les ajudes dels països rics arribin als 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar-los a una descarbonització que no destrueixi, una vegada més, les seves economies. Fins ara, de fet, aquestes ajudes han arribat gairebé sempre en forma de préstecs, i no pas de donacions, cosa que posa aquests països en perill si no els poden retornar. El paper del G-7 en això, a més, és molt més petit que fa només unes dècades. Si tradicionalment aquests països haurien pogut determinar el rumb de l’escalfament global només modificant la seva activitat, ara cal tenir en compte, i convèncer, altres països, no només de la Xina sinó també de Sud-àfrica, Turquia o l’Índia, per exemple, economies que tenen un pes molt més gran i que poden sentir injust haver de pagar les conseqüències dels països tradicionalment més rics.

Nou comentari