La primera causa del descens de les poblacions d’ocells a Europa durant els darrers 40 anys ha estat l’agricultura intensiva amb monocultius. Així ho conclou un estudi amb participació catalana i que ha estat publicat a la revista ‘PNAS’, que apunta que, si de mitjana en aquest temps s’ha perdut un 25% dels ocells, en les espècies pròpies dels terrenys agrícoles la caiguda s’apropa al 60%.
Un problema estès però amb diferències importants
El treball, liderat per la Universitat de Montpeller (Occitània) i on també han pres part el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), apunta com la disminució de les poblacions d’ocells ha variat a cada país segons les pràctiques agrícoles. S’han analitzat 170 espècies d’ocells comuns observades a més de 20.000 indrets de 28 països durant 37 anys i els resultats són clars: no és un problema local sinó que els efectes dels grans cultius, els fertilitzants i els pesticides s’estenen a tota Europa.
Europa occidental, amb grans parcel·les de conreu i molt ús de pesticides, ha patit molt més que l’est, on això no és tan marcat. A la conca mediterrània, d’altra banda, el relleu del terreny ha mantingut, si més no en algunes zones, un paisatge agrícola en mosaic, amb marges vegetals i de pedra i conreus combinats amb hàbitats naturals, cosa que ha permès frenar la caiguda.
Els monocultius i els pesticides, un gran problema
Així, tal com diu l’estudi, la intensificació de l’agricultura ha anat acompanyada del creixement en l’ús de fertilitzants i pesticides, que eliminen insectes i altres invertebrats del sòl que són l’aliment els ocells, especialment en l’època de cria, en què els pollets necessiten molt de menjar. Aquests productes, a més, també contaminen les llavors i, en ser ingerides pels ocells, els tòxics es van acumulant al seu cos i els poden arribar a matar.
Aquest, però, només és un dels problemes. Els monocultius, per la seva banda, generen paisatges homogenis, sense diversitat de vegetació i on les aus no poden tenir una alimentació variada ni buscar refugi. Això afecta no només a les espècies típiques de zones de conreu sinó també a les que s’hi alimenten, que poden arribar a ser la majoria d’ocells comuns. Tot plegat, doncs, deixa clar que cal accelerar la regulació de les pràctiques agrícoles i la implementació de models més sostenibles.
Altres factors que contribueixen al declivi de les aus
La recerca, a més, també s’ha fixat en el pes del canvi climàtic, la urbanització i els canvis del paisatge forestal en el declivi de les espècies. En el cas del canvi climàtic, és la segona causa del descens de les poblacions d’ocells, ja que l’augment de temperatures ha suposat una pèrdua del 40% de les poblacions d’ocells d’ambients freds i un 18% als hàbitats càlids. La urbanització és el tercer factor, ja que cada cop hi ha menys zones verdes i més edificis a les ciutats, cosa que ha fet caure les poblacions d’ocells un 28% en aquests entorns.
Finalment, també cal tenir en compte una dada important: malgrat l’augment de la coberta forestal a tota Europa durant les darreres quatre dècades, els ocells de bosc han retrocedit aproximadament un 18%. Un fet que, segons els experts, és atribuïble a la pèrdua de qualitat dels boscos nous, amb menys arbres centenaris i una flora i una fauna més simples.
