Una quarantena de líders mundials van anunciar, aquest dimarts a la tarda, que treballaran plegats per donar una empenta definitiva a l’adopció de tecnologies verdes, amb estàndards i polítiques globals en aquest sentit. Aquesta iniciativa es va fer pública durant la cimera climàtica COP26, a Glasgow (Escòcia) i té com a primers objectius cinc sectors econòmics alts en emissions: l’agrícola, l’elèctric, el transport per carretera i la producció d’acer i d’hidrogen.
L’objectiu principal d’aquest pacte és, mitjançant la legislació i la clarificació dels beneficis d’aquestes tecnologies, desviar una part cada cop més gran de les inversions privades cap a empreses que hi apostin decididament. De fet, no és el primer cop que s’intenta canviar la situació d’aquesta manera, però fins ara no hi havia hagut un pacte tan gran ni amb una ambició tan clara: fer veure als inversors de tot el món que hi ha un mercat per a la tecnologia verda i que hi podrien guanyar molts diners.
A diferència del compromís mundial de reducció d’emissions de metà, aquest pla global d’impuls de les energies verdes, impulsat pel primer ministre britànic, Boris Johnson, sí que compta amb el suport de la majoria dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle: a més del Regne Unit, és clar, també s’hi han sumat els Estats Units, la Xina, la Unió Europea i l’Índia, a més d’altres països que, sumats, suposen més del 70% de l’economia del món.
La manera com s’aplicarà aquest compromís podria semblant al que duu a terme la Unió Europea: augmentar progressivament els estàndards d’eficiència energètica i de sostenibilitat d’alguns productes necessaris per a la seva importació. Així, si els principals compradors augmenten la seva exigència, els països productors, fins i tot si són fora de l’acord, s’hi hauran d’adaptar si volen continuar venent els seus productes o bé resignar-se que algú ocupi el seu espai. Una estratègia que podria fer que, de grat o per força, tot el món se sumés a aquesta iniciativa.
