La captura natural de carboni corre perill de desestabilitzar-se a moltes regions del nostre planeta. Segons un estudi internacional liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat d’Antwerp (Bèlgica) i publicat a la revista ‘Nature’, es podrien produir canvis abruptes amb conseqüències imprevisibles. A la regió mediterrània, per exemple, aquests canvis podrien dur els boscos a acabar convertint-se en matollars.
La variació en el segrest de carboni ha variat moltíssim
Donada l’escala global d’aquest estudi, escatir els mecanismes darrera d’aquests resultats resulta molt difícil. Per a aquesta recerca, l’equip ha treballat amb les dades globals de producció neta dels ecosistemes el període 1981-2018 de dos models globals d’inversió atmosfèrica (CAMS i CarboScope), i també amb dades de producció neta dels ecosistemes d’un conjunt de 12 models dinàmics de vegetació global (TRENDY).
El treball demostra que en algunes zones la diferència entre el carboni capturat i alliberat pels ecosistemes ha variat moltíssim durant els darrers anys, amb alguns amb molta productivitat vegetal –molt segrest de CO2– i d’altres amb molt poca. Segons els responsables de l’estudi, això és un avís que els ecosistemes podrien córrer risc de desestabilitzar-se i entrar en una espiral que els dugués a patir canvis abruptes.
Alguns boscos mediterranis poden esdevenir matollars
El primer autor de l’estudi, l’investigador del CREAF Marcos Fernández, posa un exemple molt proper de què vol dir això: “als ecosistemes mediterranis hi podríem veure boscos que passen a ser matollars, sense capacitat de retornar a la forma original de bosc”. A més, en aquestes zones també s’ha detectat una altra senyal preocupant, la ‘memòria’: cada valor està cada cop més relacionat amb l’anterior de manera que, si el segrest de carboni decreix un any, el següent decreix encara més.
Pel que fa a les zones que corren més risc, l’estudi confirma que són les que tenen menys boscos, més conreus, són més càlides i han patit grans augments de la variabilitat de la temperatura a causa del canvi climàtic, cosa que podria estar relacionada amb l’augment dels episodis extrems com les onades de calor i de fred. Al mapa, aquestes regions més amenaçades són la mediterrània, l’est de l’Àfrica Oriental, la costa oest d’Amèrica del Nord i Central, l’Índia i el Pakistan o el sud-est asiàtic.
L’estudi palesa que les regions amb més potencial de desestabilitzar-se els darrers anys han patit reduccions en la capacitat de segrestar carboni. Les zones amb menys variabilitat, en canvi, com l’Amazones o part del centre i el nord d’Europa, l’han augmentat. En el cas de l’Amazones, el professor Josep Peñuelas comenta que “tot i que durant el període d’estudi, de mitjana, ha perdut carboni, cada cop en perd menys perquè el sistema és ara menys variable que abans”.
Les zones amb biodiversitat intermitja capturen més carboni
En ecologia s’acostuma a dir que els ecosistemes més biodiversos són més estables i productius i, per tant, tenen més capacitat de segrestar carboni. En aquest treball s’ha volgut posar a prova això a totes les regions estudiades i s’ha vist com les taxes més elevades de captura de carboni són, de fet, a regions amb biodiversitat intermèdia. A llocs on la diversitat és molt elevada, com els tròpics, el segrest de carboni és més baix. Els investigadors creuen que això es deu a l’efecte de la biodiversitat en la descomposició dels ecosistemes, que podria compensar l’efecte positiu sobre la fotosíntesi.
El també autor de l’estudi i investigador del CREAF, Jordi Sardans, apunta que “predir el cicle del carboni és clau en la lluita contra el canvi climàtic”. Per bé que no sabem si aquests canvis abruptes duran canvis al clima o en la capacitat de les plantes de segresta carboni, la desestabilització de grans regions de la biosfera “fa les prediccions més difícils”
