Si estem tant atents a les previsions meteorològiques per fer plans pel cap de setmana per què sembla que no fem cas de les projeccions climàtiques que mostren un escenari difícil per a la vida humana si no emprenem canvis radicals en els models socials i energètics?
El principal risc del canvi climàtic és per l’espècie humana. Nosaltres en som la causa i nosaltres en patirem les conseqüències. Per tant, ni que sigui per egoisme, hem d’actuar. I per fer-ho necessitem nous models polítics, socials i econòmics. El canvi climàtic és el problema més gran al que s’enfronta la Humanitat. I no es tracta d’un problema només ambiental, que també, sinó d’un problema social i econòmic, que cal abordar amb criteris ètics i propiciant un canvi de model energètic.
Aquestes són algunes de les reflexions dels ponents de la primera de les conferències del cicle “Transformar l’economia combatent el canvi climàtic” organitzada per l’Oficina de Barcelona del Club de Roma i en la que van participar el catedràtic de la UB i coordinador del 3er informe sobre el canvi climàtic a Catalunya,Javier Martin Vide, el també catedràtic de la UPC i ex-director de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, José Ma Baldasano i l’economista expert en canvi climàtic, primer director de l’Oficina pel Canvi Climàtic de Catalunya, Josep Garriga. Tots tres coincideixen en que tot i que s’estan fent passos per revertir la situació insostenible en què ens trobem, cal fer-ne més, més concrets, i més ràpid.
La Cimera de París (2015) va apuntar algunes de les accions necessàries en l’horitzó 2030-2050 per revertir la situació actual i assolir un cert nivell d’equilibri del planeta. Però la falta de concreció d’aquestes accions per part dels països signants genera dubtes i afegeix incerteses a un futur que no es presenta fàcil: emissions que contaminen i desestabilitzen el sistema planetari, increment de la temperatura global, desglaç dels pols, augment del nivell del mar i de l’acidificació dels oceans, escassetat d’aigua dolça i d’aliments, i un etcètera d’imprevisibles a causa de les reaccions positives que poden tenir alguns sistemes que s’acceleren per la pròpia retroalimentació.
Menys aigua dolça, més aigua salada
A Catalunya, la temperatura ha augmentat a raó de 0,23ºC de mitjana per dècada des de 1950, i es preveu que l’augment sigui de 1,4ºC pel 2050. A Barcelona, l’Observatori Fabra, que disposa de registres ininterromputs des de 1911, ha registrat un increment tèrmic de 1,7ºC en els darrers 100 anys. Aquest augment de temperatura provoca, tal com recull el 3r informe sobre el canvi climàtic de Catalunya, una tendència d’increment de les onades de calor, tal i com estem veient en els darrers anys, una major durada dels períodes de sequera, i un canvi en el règim de precipitacions, amb menys pluja, però més intensa, així com la desaparició gradual de la neu al Pirineu català.
A nivell global, el darrer informe del IPPC (2014) reflecteix un augment de 0’85ºC en el darrer segle i una pujada del nivell del mar de 3mm/any, així com la desaparició dels glaciars, tant dels oceànics com dels de muntanya. Això provocarà d’una banda la disminució d’aigua dolça que és la de boca i d’ús domèstic, i de l’altra, un augment del volum d’aigua dels oceans.
Mai hem respirat un aire tant contaminat com ara
Pel que fa a l’aire, les emissions de CO2 han augmentat i continuen pujant, juntament amb d’altres gasos contaminants com el metà i l’òxid nitrós. Javier Martin Vide ressalta que mai la humanitat ha respirat un aire tant contaminat com ara, que en atmosfera lliure es superen els 400 ppm (estem en 406ppm), però com a dada positiva, ha anunciat que estem controlant el forat d’ozó: “això ho hem resolt”, ha dit.
Per Martin Vide, que recorda que correm el risc de superar el límit considerat perillós pels científics d’augment de temperatura de 2º respecte al període preindustrial ja que la inèrcia del sistema climàtic continuaria actuant encara que avui mateix deixéssim de generar emissions, la societat actual ha de generar accions de mitigació i d’adaptació com les que està fent el sector vinícola amb la plantació de vinyes a cotes més altes o la transformació gradual del turisme d’esquí en turisme de muntanya.
Tant per Martin Vide com per Jose Ma Baldasano, la substitució d’energies fòssils per fonts renovables és un camí necessari per reduir les emissions, però fins i tot sense abandonar els combustibles fòssils, encara hi ha molt recorregut. Sectors com la indústria o el transport poden millorar encara molt la seva eficiència, que segons Baldasano es situa en un 44% i en un 30% respectivament.
Passarem al cotxe elèctric
Pel que fa a la necessària reducció d’emissions en el sector transport, Baldasano diu que la mobilitat haurà de ser elèctrica ja que el vehicle elèctric, a més de no generar emissions, ser més eficient, i requerir molt menys manteniment, contribuirà a la reducció del soroll a les nostres ciutats.
Hauríem de parlar d’una moratòria en energies fòssils
Baldasano afirma que el futur s’ha de construir amb energies renovables, i en aquest sentit creu que es compliran els objectius del 20-20-20 de la Unió Europea pel 2020 (reducció d’un 20% d’emissions, reducció d’un 20% de consum elèctric i promoció d’energies renovables en un 20%). Amb tot, lamenta que mentre a països com Holanda, per exemple, tot el sistema elèctric de trens es suporta amb energia eòlica, ni España ni Catalunya han fet canvis estructurals per reduir emissions. Per tant, i sent realistes, haurem de tirar de la nuclear i del gas natural per substituir de forma gradual el carbó i el petroli a casa nostra, afirma. De fet, segons Baldasano, s’hauria d’estar parlant d’una moratòria d’energies fòssils, enlloc de continuar amb la política actual de dependència del petroli, i lamenta que a la darrera reunió del G20 ja no es parlés de canvi climàtic, en una clara referència a la nova presidència dels EEUU.
Tot i els temors que a nivell ambiental ha despertat el nou president dels EEUU, un dels grans emissors mundials, per l’economista i expert en canvi climàtic Josep Garriga, Trump podrà posar traves a les energies renovables per continuar afavorint el consum i l’exportació de petroli, podrà negar el canvi climàtic, però no podrà sortir dels principals acords internacionals pel clima, ni eludir el pagament de fons de compensació als països en vies de desenvolupament. De fet, la “climate finance” surt de la promesa feta per Obama a la cimera de Copenhaguen i a la que es van adherir la resta de països que actualment en formen part. Sortir explícitament d’aquests acords relegaria als EEUU a un segon o tercer pla i faria perdre el lideratge que fins ara se li reconeix.
Hem d’utilitzar elements que millorin l’eficiència energètica
Com a conclusió d’aquesta primera sessió del cicle “Transformar l’economia combatent el canvi climàtic”, i que puguem aplicar més d’immediat per reduir emissions ens quedem amb la idea que hem de potenciar i utilitzar elements que millorin l’eficiència energètica tant en el transport com en l’ús domèstic, industrial o comercial. I en l’àmbit del transport, l’ús del vehicle elèctric afavoreix en gran manera la reducció directe d’emissions, a més de reduir també la contaminació acústica.
Una altra cosa que podem fer és vetllar perquè el consum energètic que fem procedeixi de fonts renovables, a través de la contractació del subministrament elèctric a companyies comercialitzadores que ho garanteixen. D’aquesta manera estarem també contribuint a la potenciació de les energies renovables i a la migració de l’energia fòssil a la renovable.
Finalment, i com diu Jose Ma Baldasano tenint en compte les projeccions climàtiques, ni que sigui per egoisme, hem d’actuar, però també pressionar als governs perquè prenguin decisions polítiques, socials i econòmiques que afavoreixin tot aquest canvi energètic tan necessari per mitigar el canvi climàtic i poder sobreviure com espècie en aquest planeta.
