El porc senglar es fa «urbanita»

La presència de l'espècie és cada vegada més evident en zones urbanes de Barcelona, els experts avaluen el perquè i reclamen la presa de mesures

La presència de porc senglar a les zones urbanes de la regió metropolitana registra un augment els darrers anys. Encara que el experts en la matèria diuen que potser no hi ha motiu d’alarma, sí que recomanen que s’extremi la precaució per controlar aquells aspectes que en promouen la seva presència.

El porc senglar a la zona de Collserola ha tingut una evolució molt ràpida en les darreres dècades, explica l’expert del Parc Natural de Collserola, Sean Cahill, autor de diversos estudis sobre l’espècie. “Vint anys enrere era una població més aviat anecdòtica i s’ha convertit ara en una espècie problemàtica per la seva abundància”. Es tracta d’una tendència que no només afecta a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’increment es registra a tot el país i també a la resta d’Europa.

Diferents factors estan contribuint a aquesta proliferació problemàtica. “L’element històric n’és un: el paisatge humà ha canviat, amb menys ocupació de paisatge rural i de persones que hi havia abans. S’ha estès més el paisatge forestal i en alguns indrets s’ha intensificat l’activitat agrícola”.

Canvis socials del paisatge

Els canvis socials del paisatge han afavorit a l’espècie, però també ho ha fet una disminució de la caça com a control. Per al senglar els canvis han estat favorables i en aquests nous indrets s’hi troba bé. La proliferació dels monocultius de blat de moro, per exemple, li han donat recursos alimentaris extra. I el paisatge forestal ha facilitat que trobés refugi i amagatall.

A nivell europeu, segons apunta Cahill, el canvi climàtic també està afavorint la seva expansió cap al nord del continent.

Per a sobreviure, el porc senglar necessita trobar l’aliment suficient i llocs on estar segur, a més a més de fonts d’aigua en les zones més àrides. “Però sobretot aliment abundant i protecció contra els predadors”. A la regió metropolitana de Barcelona l’únic predador que hi ha és el caçador, mentre que a altres zones de l’estat espanyol o d’Europa el llop podria ser el predador natural.

A Collserola un terç del parc és zona de caça controlada, que gestiona la Generalitat de Catalunya, i dins d’aquesta zona, hi ha dues subzones (el Vallès Occidental i el Baix Llobregat), on la caça del senglar es fa bàsicament mitjançant batudes organitzades entre els mesos d’octubre i febrer, com aquesta.

Així mateix també es fan aguaits nocturns sobretot quan es reclamen controls i autoritzacions especials, generalment per danys ocasionats en conreus. A banda també hi ha algunes àrees privades de caça on es permet l’activitat cinegètica de forma habitual. Alguns municipis de l’àmbit metropolità compten amb una figura especial, la “declaració d’emergència cinegètica”, amb la qual tenen més eines per al control del senglar.

Antigament la caça del porc senglar a la zona de Collserola corresponia més a una activitat recreativa, però avui dia aquesta faceta és menor. L’èmfasi es posa ara més en una caça tècnica i organitzada amb l’objectiu de controlar la població.

“Una prova d’això és que darrerament les tres quartes parts dels senglars caçats es cacen en els aguaits nocturns i la quarta part en les batudes, que abans tenien una funció més lúdica i social entre els caçadors”.

Establir un ‘cens’ de senglars

Calcular el “cens” de senglars a la regió metropolitana és una tasca difícil o pràcticament impossible. Només es poden fer certes estimacions a partir d’alguns indicadors que poden assenyalar l’evolució que està tenint l’espècie en aquesta àrea concreta.

“Es fan anàlisis dels resultats de cada temporada de caça. En funció de quants senglars s’han caçat en determinades superfícies es poden fer estimacions, tenint en compte que és un animal que pot doblar la seva població molt ràpid i variar la xifra en funció de si les estimacions es fan abans o després de la temporada de cria, que és entre febrer i abril, encara que poden criar tot l’any”.

Les estimacions recents apunten que al Parc de Collserola hi ha una població d’uns 800 porcs senglars. Aquestes aproximacions de densitat es poden extrapolar a la resta del territori tenint en compte les diferents característiques.

“Aquí les densitats poden estar entre 7 i 11 senglars per quilòmetre quadrat”.

Per Cahill, no hi ha motiu d’alarma però sí “segurament per a tenir precaució”. Assegura que no ens hem d’acostumar excessivament a la presència del senglar perquè “al cap i a la fi la seva proximitat no és gaire compatible dins les zones urbanes perquè ocasiona molèsties i danys en jardins urbans, mobiliari, bolca contenidors, entre d’altres”.

Evitar la presència a les ciutats

L’expert afirma que caldria estar alerta a aquesta presència perquè aquests animals no s’acostumin massa a freqüentar les zones urbanes. “S’han acostumat excessivament a la presència de la gent i sobretot a percebre la gent com a font d’aliment. El problema és que alguns animals ja no esperen a què els vinguin a donar menjar sinó que vénen a exigir-lo”.

La solució passa per no fomentar la seva presència en les zones urbanes i sobretot evitar que tinguin accés a aliment d’origen humà, que és el que bàsicament els atreu més. Escombraries fora dels contenidors, zones de gespa amb rec a l’estiu o menjar deixat per a animals domèstics. “S’ha de mirar que no existeixin aquestes fonts atractives d’aliment”.

Alguns ecologistes han considerat que seria bo introduir espècies depredadores en aquests entorns per mirar d’establir un control de la població de senglar. Cahill creu que la introducció de llops en àrees properes a zones urbanes no seria una bona idea i, a més, apunta que el porc senglar no és una presa fàcil ni tan sols per als llops. “Tenim densitats de població de senglars elevades per l’aportació d’aliment de cultius del sector agrícola, són densitats grans que les poblacions de llop serien incapaces de controlar”.

L’expert opina que la situació actual precisa que els agents implicats en el control de l’espècie posin èmfasi en el control de la seva abundància, però també en mitigar els problemes que els senglars ocasionen. “S’ha de posar èmfasi en reduir el conflicte i els problemes que ocasionen i no només en reduir l’abundància”.

Actualment, els senglars tenen més presència a les zones més forestals del Parc de Collserola i últimament, mentre la població a la zona interior del parc es manté estable creix en les àrees pròximes a la zona urbana. El cas més evident és a les zones de Montbau i Sarrià, més pròximes al parc.

Comentaris

    Poca-solta col·locat amb ratafia 7 de Gener de 2017 12:07
    Dels senglars, fem-nos-en amics: fem-ne animals de companyia. Però no de pis, sinó de barri; no lligats a persones o a famílies, sinó al barri. Que tinguin les seves casetes -molt més grans que les dels gossos i familiars- en els parcs infantils, de manera que juguin amb els nostres fills i aprenguin a estimar-se. Estic segur que Colau em donarà la raó
    Nau 7 de Gener de 2017 14:21
    Estàs fatal colega

Nou comentari