A Raimat, com a qualsevol altre celler, el que volen és fer bons vins, perquè hi hagi més gent que els compri. És així ras i curt.
Ara bé, a Raimat pensen que si els seus treballadors poden conciliar la seva vida laboral i familiar, o si la terra està menys compactada o si les òlibes i els mussols poden caçar lliurement entre les vinyes els seus vins seran més bons. I això ja no és tan habitual.
Ells en diuen “sostenibilitat” i l’entenen com un tot. Des d’un punt de vista social, mediambiental, paisatgístic, de diversitat vegetal i animal, ecològic, econòmica, etc.
Xavier Farré (a la foto), responsable de viticultura de Raimat i de tot el grup Codorníu, ho té molt clar: “Hem descobert que si som respectuosos amb la natura i amb tots els aspectes que intervenen en la viticultura els vins són millors. No fem grans coses, però en fem una infinitat de petites, totes elles interrelacionades”.
Sostenibilitat és una paraula que s’utilitza molt sovint però que no sempre s’entén, i segurament és perquè cadascú li dóna una valor i un significat propi. En el cas de Raimat, sostenibilitat vol dir investigació, experimentació, i assaig-error, a la recerca, finalment, de vins de més qualitat. I això a vegades vol dir anar contra la tradició i fins i tot contra el sentit comú, entès com a “allò que sempre s’ha fet”.
Els treballadors
La millor manera d’entendre-ho és detallant alguna de les pràctiques amb les que treballen. Nous sistemes i maneres de funcionar que de mica en mica s’han anat implementant. Pel que fa alstreballadors s’ha buscat la manera de conciliar la vida laboral i familiar amb diverses mesures de flexibilitat. S’ha fet que els tractors vagin coberts per protegir-se del fred a l’hivern i amb aire condicionat a l’estiu per suportar la calor. Els ceps s’han situat a més altura perquè treballar-hi no sigui tan costos físicament. Això per Xavier Faré, és sostenibilitat.
Les plagues
On segurament han trencat més amb la tradició és en l’aspecte mediambiental. Per Farré “s’ha de deixar treballar la natura, i això no sempre és fàcil, però la nostra experiència ens demostra que moltes mesures que a priori semblarien desastroses, o poc eficients, són les que finalment estan funcionant millor”.
Explica el cas d’una plaga molt greu d’una aranya groga. “Literalment ens quedàvem sense ceps. A una part de la vinya afectada vam decidir no fer res i hem vist com, amb una part de pèrdua inevitable, hi ha hagut algunes plantes que s’han regulat soles. La natura ha trobat els mecanismes per equilibrar-se. Hem perdut un any, és cert, però compensa”.
El responsable de viticultura de Raimat assegura que no sempre s’entén, però la seva màxima és “si una cosa es pot arreglar sense tocar-la, no es toca. La natura és agraïda i quan la tractes bé respon amb una planta més sana, més feliç, millor”.
En aquesta línia, als anys 80, quan ningú parlava de sostenibilitat, a Raimat van decidir que per combatre el míldiu, un fong que afecta la fulla i el raïm del cep ho farien físicament i no químicament. Van instal·lar una estació meteorològica, la primera d’Europa, i amb una fórmula que els hi va facilitar la universitat, controlaven humitat i temperatura i ho regulaven per fer que les condicions no fossin propícies per aquest fong. Fent-ho així es van deixar de fer alguns tractament amb productes químics.
Al 88 i 89 van deixar herba als carrers per fer que el terra fos més viu, amb cucs , amb arrels, etc. “quan la tradició diu que les herbes han d’anar fora” recorda Farré. De la mateixa manera que, per exemple, per evitar que el raïm es podreixi, amb el temps han anat substituint l’ús de productes químics només tenint cura de quines fulles de pàmpol deixen a la planta i quines treuen.
Les altres eines
Els talps i els conills també suposaven un problema. Es van posar unes petites tanques al voltant dels terrenys. No van funcionar del tot i a més el cost de manteniment era molt alt. En paral·lel es van organitzar batudes de caça, i curiosament a una zona on la caça està prohibida i on no han fet res més que “deixar fer” ja no tenen problemes de conills.
L’altra gran mesura per evitar que els animals petits, com rosegadors o talps malmetin les vinyes és posar perxes enmig de les plantacions perquè les aus rapinyaires s’hi puguin posar. Òlibes i mussols a la recerca de menjar són les eines perfectes per regular aquestes poblacions.
“Aquest any, una mesura nova és posar nius d’ocellets de tots els tipus, no és perquè es mengin cap bitxet, però estem convençuts que la diversitat és important i això d’una manera o una altra contribuirà a tenir un millor entorn i en conseqüència, uns millors vins”, diu Farré.
És a través de l’assaig-error, la investigació i la rercerca que s’apliquen noves mesures. Hi ha un cuc que es menja el raïm, el trenca i fa que es podreixi. Es tractava amb insecticida però era complicat. Amb una empresa química, Raimat va desenvolupar la feromona que induïa a la sexualitat d’aquest cuc. “Aquesta va ser la part fàcil”, assegura Farré, “la difícil va ser idear un difusor que deixés anar la quantitat precisa d’aquesta feromona i en el moment precís, per tal que el cuc estigués tan despistat buscant la seva parella sexual que s’oblidés del raïm”. Ara ja ho tenen i l’insecticida ja no el fan servir.
La transmissió de coneixement
Farré afirma que per buscar aquestes mesures, petites que diu ell, cal temps, canvis de mentalitat i voluntat i que tot plegat és fruit d’una evolució quasi natural. És per això que no volen que sigui un secret. Raimat s’ha emmirallat amb pràctiques dels Estats Units i ha perfeccionat tècniques i d’altres coneixements són propis. “A vegades ens trobem amb dues o tres solucions per un problema i avaluem quina és la més adequada tenint en compte diversos condicionants”. És per això que per exemple, a la DO Costers del Segre, que presideix el mateix Xavier Farré, tot aquest bagatge experimental s’ha posat al servei de tots els cellers que ho vulguin amb un Pla de Sostenibilitat integral.
Pel màxim responsable de viticultura de Codorniu, l’èxit recau en l’aplicació de petites mesures i a poc a poc, perquè diu “és més fàcil canviar pràctiques que canviar mentalitats”.
