El mes d’octubre s’ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, particularment al quadrant nord-est. Ha estat normal a la depressió Central i la major part del Pirineu, i fred al vessant nord del Pirineu. El més sorprenent, però, és que al conjunt de Catalunya feia 24 anys que no es produïa un mes tan plujós. En alguns punts la precipitació ha estat el triple o el quàdruple de la mitjana climàtica del mes d’octubre i, a finals de mes, s’ha acumulat fins a mig metre de neu a cotes altes del Prepirineu. La meteorologia del mes ha estat marcada pel pas de fins a sis pertorbacions que, en arribar al Mediterrani, s’han aprofundit i han establert flux humit i càlid del sud-est. D’aquesta manera, la precipitació ha estat molt abundant a gran part del país, mentre que la temperatura mensual s’ha mantingut en valors semblants o superiors a la mitjana del mes. La circulació de vents de l’oest ha estat un impediment per a les invasions d’aire fred procedents del nord i també per a les més càlides procedents de latituds tropicals.
La situació sinòptica va estar marcada per la presència d’un solc en els nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred en el seu centre, que va quedar desenganxat del corrent general el dia 7 d’octubre, provocant un episodi de precipitació que va afectar sobretot el quadrant nord-est del país. Entre els dies 9 i 10 d’octubre es va enregistrar un episodi de pluja general i molt abundant, amb màxims de més de 100 mm a diversos sectors del Camp de Tarragona. Una petita depressió freda a nivells mitjans de la troposfera va creuar el Pirineu per situar-se pràcticament sobre Catalunya. En superfície, l’anticicló centreeuropeu i la formació d’una petita baixa a les Balears van intensificar el vent de llevant a Catalunya, amb aire humit i relativament càlid incidint directament al litoral.
Per quarta vegada en menys de dos mesos, un important aiguat va descarregar el dia 7 de ple sobre alguns barris de la ciutat de Barcelona. Com ja havia passat el 17 d’agost, el 31 d’agost i el 6 de setembre, l’àrea més afectada va ser el sud de la ciutat, i en aquest cas també municipis propers com el Prat de Llobregat o l’Hospitalet de Llobregat, així com la zona portuària. No es van arribar a registrar intensitats tan excepcionals com les del 6 de setembre al centre de la ciutat, però novament es van recollir més de 50 mm en poc més d’una hora en alguns barris, amb màxims de fins a 80 mm als districtes de Sants – Montjuïc i les Corts. Entre el dia 9 i el 10 al migdia, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 20.356 llamps núvol – terra, dels quals només 984 van caure sobre territori català, ja que la gran majoria es van produir en tempestes sobre el mar.
Més endavant va ser notícia l’aproximació a la península Ibèrica de l’huracà Leslie, que el dia 13 va tocar terra a Portugal ja en forma de tempesta post-tropical. El Leslie va quedar immers en un solc a nivells mitjans i alts, amb reflex en superfície en forma de front. Just en arribar a la Mediterrània, aquest solc es va convertir en una petita baixa gairebé sobre Catalunya, dibuixada també a nivells baixos, que va afavorir la precipitació. El mar encara càlid va facilitar la formació de tempestes, que la circulació de sud i sud-est enviava directament sobre el Principat. L’episodi de precipitació va ser un dels més generals i abundants dels últims anys. La precipitació acumulada va superar els 50 mm a la majoria de comarques, amb un màxim de més de 200 mm a Viladrau (Osona) i més de 100 mm a bona part del prelitoral i en alguns sectors de la Catalunya Central i del Pirineu Oriental.
Entre el dies 18 i 19 d’octubre una llevantada va deixar més de 100 mm de pluja a bona part de les Terres de l’Ebre, concretament a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, així com al sud de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Com a valors màxims, es van arribar a recollir més de 200 mm a punts del Montsià i fins a 300 mm al massís dels Ports. La pluja va començar caure només tres dies després d’un dels episodis de pluja més general i abundant dels últims anys a Catalunya. La situació sinòptica responsable d’aquest episodi va ser una de les que típicament poden provocar aiguats al Mediterrani, sobretot a la tardor. D’una banda, una Depressió Aïllada a Nivells Alts al sud de la península Ibèrica, totalment deslligada del corrent general. En superfície, baixes pressions al Mediterrani impulsant vent de llevant al litoral català, amb un gran recorregut marítim, garantint l’aportació d’aire humit i temperat.
Entre els dies 26 i 29 d’octubre es va produir un episodi de precipitació i una notable baixada tèrmica com a conseqüència de l’arribada d’un solc amb aire molt fred a nivells mitjans i alts provinent del nord-oest, que el dia 27 va provocar precipitació general i en alguns casos abundant, amb una cota de neu que al llarg del dia va baixar de 2.500 fins a 1.000 m en alguns casos. Durant el dia 28 va nevar transitòriament fins a 800 o 900 m, com a l’Aran, la Cerdanya o l’Albera. Feia 10 anys, des de finals d’octubre de 2008, que no nevava de manera extensa fins a cotes tan baixes. Concretament, el 29 d’octubre de 2008 va nevar fins a 500-600 m al prelitoral i al centre del país, per exemple a localitats com Cervera (la Segarra). La nevada va ser molt abundant a les cotes altes del Pirineu, especialment al sector més occidental i al vessant nord (Aran i nord del Pallars Sobirà) on es van superar els 30 cm, i registres entre 20 i 25 cm al vessant sud i el Prepirineu. Cal anar 10 anys enrere per trobar gruixos superiors en un mes d’octubre, de fins a més de 50 cm a Bonaigua (2.266 m) o Boí (2.535 m) i de més de 40 cm a Espot (2.519 m) o Cadí Nord (2.143 m) el 29 d’octubre de 2008. La davallada de la temperatura va ser destacable al llarg del dia 28. La nuvolositat i la precipitació van impedir que la temperatura pugés al centre del dia i les màximes van quedar per sota dels 5 ºC a la majoria de valls del Pirineu, per sota dels 10 ºC a gairebé tot l’interior i per sota dels 15 ºC al litoral. La temperatura màxima va ser la més baixa en un mes d’octubre a 23 de les 141 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades, situades sobretot a l’interior i al Pirineu. A la resta, en general es van mesurar màximes més baixes a finals d’octubre de 2008, i en menor mesura de 2012.
El pas d’un sistema frontal va provocar un nou episodi de precipitació entre els dies 30 i 31. A l’arribada a la Mediterrània es va aprofundir al sud de la península Ibèrica i va produir un flux del sud-est a Catalunya. Les quantitats més importants de precipitació es van registrar al Pirineu i Prepirineu oriental. Les quantitats de precipitació més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 85,6 mm a Núria (1.971 m) al Ripollès; 71,7 mm a Cadi Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló (la Cerdanya); i 71,2 mm a Castellar de n’Hug – Clot del Moro (el Berguedà). La nevada va ser gairebé insòlita en aquesta època de l’any a cotes altes del Prepirineu i vessant sud del Pirineu, amb gruixos propers al mig metre de neu nova.
