El canvi climàtic altera els ritmes de la natura i endarrereix, entre d’altres, el canvi de color i la caiguda de les fulles. El projecte de ciència ciutadana RitmeNatura, coordinat pel CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), informa que la tardor d’enguany els ritmes de la natura van uns quants dies endarrerits. S’ha fet esperar, però finalment aquesta setmana arribarà el màxim cromàtic a la majoria de faigs de Catalunya, amb colors vermellosos o fortament ataronjats.

Aquest canvi de color és el tret de sortida del projecte FenoTwin, una campanya on pot participar qualsevol persona fent fotos dels canvis cíclics de la natura que vegi –caiguda i sortida de fulles i de fruits, etc. – i pujant-les a l’aplicació iNaturalist. La campanya combinarà les observacions fenològiques sobre el terreny amb les realitzades des de satèl·lit. Aquesta combinació permetrà generar un Digital Twin de la fenologia, és a dir, un bessó digital del que està passant sobre el terreny. El producte tindrà forma de mapa on es podrà consultar a cada moment en quin estat està el ritme de la natura a Catalunya. Un cop feta, aquesta eina serà pública i donarà a conèixer de forma senzilla i intuïtiva els canvis experimentats per la vegetació en relació al canvi climàtic.  “Tot i que poden fer-se aportacions durant tot l’any, aquests dies d’esplendor cromàtica dels arbres caducifolis es presenten com una oportunitat perfecta per introduir-se en el món de l’observació fenològica”, anima Ester Prat, la coordinador del projecte i tècnica del CREAF. 

Escena tardorenca al Pallars Jussà | Joan Antoni Baron / RitmeNatura
Punt òptim cromàtic a les fagedes de l’Alt Berguedà | Manel Cascante / RitmeNatura

En general, la tardor va bastant endarrerida respecte l’any passat. L’augment de la temperatura provocat per l’escalfament global implica un escurçament de la tardor climàtica, amb unes primeres setmanes cada cop més càlides i glaçades cada any més tardanes. Segons el Meteocat, no estem vivint una excepció. Vam passar un setembre més càlid de l’habitual a la major part del territori català i acabem de passar per un octubre força més calorós que la mitjana. Si parlem dels efectes sobre els colors de tardor, aquestes variables són especialment importants a comarques amb més superfície d’arbres caducifolis com són el Ripollès, Osona, la Garrotxa o la Selva, on també s’han registrat entre 1 i 2 graus més de temperatura que la mitjana en aquesta època de l’any.  

Els canvis en el calendari natural que provoca el canvi climàtic afecten els cicles globals del planeta, les interaccions entre éssers vius, el cicle de la matèria orgànica, la capacitat d’absorbir CO2 , l’exposició a glaçades, etc. Això fa que, per exemple, una flor i un insecte determinat no es trobin quan fa falta i acabi afectant la conservació de la biodiversitat. En aquest context, analitzar els canvis fenològics esdevé essencial. Així doncs, veure com varia el ritme de la natura també és una eina divulgativa que, si s’acosta a la ciutadania, té un valor encara més gran de sensibilització.

Escena completament tardorenca al Pallars Jussà | Joan Antoni Baron / RitmeNatura

Els canvis de color previs a la caiguda de les fulles són l’expressió més visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos produïts a l’interior dels arbres. El més important és la degradació de la clorofil·la, el pigment que dona el color verd a les fulles. Aquesta substància es veu deteriorada per l’efecte de les baixes temperatures i la disminució d’hores de llum i permet l’aflorament gradual d’altres pigments que generen colors propis de la tardor. Algunes de les molècules pigmentàries que apareixeran són els carotens, que donen el color taronja a les fulles, o els antocians, encarregats de tornar-ho tot de color vermell. Cada espècie vegetal té una quantitat determinada d’aquestes molècules, generant l’heterogeneïtat cromàtica dels boscos. 

Nou comentari