El nombre d’infeccions de Covid-19 entre les persones vacunades podria estar sobreestimant-se per no emprar les proves diagnòstiques adequades, segons afirma un estudi d’ISGlobal. Els investigadors van trobar que algunes vacunes poden generar anticossos que reconeixen un antigen viral que no està inclòs a la vacuna. En un percentatge considerable dels immunitzats amb Pfizer-BioNTech i Moderna, que tenen com a diana la proteïna espiga del SARS-CoV-2, s’ha detectat un increment d’anticossos que reconeixen un fragment d’una altra proteïna viral (la N). Aquest descobriment inesperat té implicacions en la detecció de suposades infeccions en persones vacunades.

Totes les vacunes aprovades a Europa empren com a antigen la proteïna espiga del SARS-CoV2- i indueixen la producció d’anticossos contra ella. Per això, per saber si una persona vacunada ha estat infectada, es mesuren anticossos contra altres proteïnes no incloses a la vacuna, com ara la proteïna N (nucleocàpside). “Amb l’aparició de noves variants amb potencial per evadir la immunitat, cobra especial importància el fet de poder mesurar el nombre de persones vacunades que s’infecten”, ha explicat Carlota Dobaño, primera autora de l’estudi, a l’Agència Catalana de Notícies.

Anticossos al torrent sanguini | Pixabay
Anticossos al torrent sanguini | Pixabay

Des de l’inici de la pandèmia, Dobaño i el seu equip han seguit de prop la producció i durada d’anticossos contra diferents antígens virals en dues mostres de personal sanitari a Catalunya. En aquest estudi, fet amb col·laboració amb l’Institut Català de la Salut Catalunya Central, han descobert que les vacunes a base d’ARNm (Pfizer-BioNTech i Moderna) indueixen la producció d’anticossos que no només reconeixen la proteïna espiga sinó que també poden reconèixer una regió de la proteïna N (la regió C terminal) del coronavirus. Aquest fet es va produir en el 36% de persones que van rebre la vacuna de Moderna i el 13% de persones que van rebre la de Pfizer. La vacuna de Moderna també va induir un augment d’anticossos capaços de reconèixer la proteïna N sencera, encara que en un menor percentatge.

La hipòtesi més probable és que la vacunació amb espiga pot induir anticossos amb reactivitat creuada cap al fragment C terminal de la proteïna N. Aquests resultats són rellevants a nivell de salut pública, ja que s’ha proposat aquesta proteïna per detectar infeccions en persones vacunades. “Això podria resultar en una sobreestimació de fallades vacunals, ja que un percentatge considerable de casos es classificarien equivocadament com a infeccions asimptomàtiques”, explica Dobaño. En conseqüència, se subestimaria l’efectivitat de la vacuna.

Les autores conclouen que la proteïna N (o en tot cas, el fragment C terminal) no és una bona candidata per a detectar fallades vacunals, i que el millor és usar una combinació de múltiples antígens virals. Això permetrà una millor avaluació de l’efectivitat de les vacunes.

Nou comentari