Un estudi de la Universitat de Stanford (Estats Units), publicat a la revista ‘Science Immunology’, afirma que els pacients de Covid-19 poden tenir símptomes molt més lleus si algunes cèl·lules del seu sistema immunològic tenen memòria d’altres infeccions amb patògens similars, com ara els que causen aproximadament un 25% dels refredats dels infants.
Aquestes cèl·lules, les anomenades cèl·lules assassines, estan més preparades per reaccionar ràpidament contra el virus, cosa que explicaria per què algunes persones, especialment nens, semblen molt més resistents a a infecció per SARS-CoV2. Les dels pacients que pateixen més la malaltia, en canvi, mostren menys signes d’haver tingut cap contacte amb coronavirus del refredat comú.
A diferència dels anticossos, que poden ser “enganyats” per patògens que evolucionen ràpidament, la manera com els reconeixen les cèl·lules T és diferent i fa molt més complicat que una infecció els passi desapercebuda. Així, les nostres cèl·lules envien constantment informes del seu estat alliberant pèptids –fragments de proteïna– a la seva superfície. Si hi ha alguna cosa estranya, derivada, per exemple, d’una infecció, les cèl·lules T es multipliquen i ataquen qualsevol cèl·lula que tingui aquell mateix pèptid, que poden reconèixer més endavant amb molta més facilitat. Així s’estalvia temps de reacció que el patògen podria fer servir per multiplicar-se molt ràpidament.
El fet és que alguns coronavirus fan que les cèl·lules segreguin els mateixos pèptids que el SARS-CoV-2 i, per tant, són a la memòria de les cèl·lules assassines, a punt per identificar i destruir qualsevol invasor, d’una manera semblant al tipus de memòria i de reacció que volen generar les vacunes. Això, doncs, podria ser una explicació plausible a la diferència entre grups poblacionals i d’edat pel que fa a la gravetat de la infecció per Covid-19.
