La col·laboració entre científics de les universitats de York i Aston, a Anglaterra, ha permès observar com els ulls dels humans poden ‘enganyar’ el cervell i fer que la nostra percepció sobre la mida dels objectes que ens envolten no sigui correcta. Aquest descobriment, explicat en un article a la revista ‘PLOS ONE’, podria ser important en diversos aspectes no només de la nostra vida diària sinó també, per exemple, en el tractament que es dóna als testimonis oculars al sistema judicial.
Un experiment amb trens reals i models a escala
En un experiment, els científics van mostrar als participants fotografies d’escenes que passaven al voltant de vies de tren que tenien la part superior i la inferior borroses. A més, també se’ls van mostrar fotografies semblants, però de models a escala i que no tenien cap zona borrosa. En preguntar-los quines creien que eren les imatges a escala real, va resultar que els trens reals borrosos eren percebuts com a més petits que els models.
Això pot tenir una explicació. Per determinar la mida real dels objectes que tenim al voltant, el nostre sistema visual ha de calcular quina és la distància que ens en separa. És clar, però, que hi ha una manera de confondre aquests càlculs fent servir l’efecte diorama, que pot fer que objectes de mida real semblin reproduccions a escala.
Un sistema molt flexible però que pot fallar
En aquest cas, l’estudi demostra que el sistema visual humà és molt flexible, capaç de percepcions molt precises de la mida d’objectes llunyans i, alhora, susceptible a ser enganyat o a cometre errors a causa de diversos factors. Els experiments, de fet, aporten molta informació sobre el que podrien anomenar mecanismes computacionals del cervell a l’hora de processar i emetre judicis sobre les dades enviades pels ulls i, per tant, sobre com comprenem el món que ens envolta.
