En un estudi publicat recentment a la revista ‘PNAS’, un equip d’investigadors de la Universitat de Michigan, als Estats Units, ha anunciat que ha detectat indicis d’activitat relacionada amb la consciència al cervell de persones que estaven morint. Aquest estudi, que és la continuació d’un altre dut a terme pel mateix equip fa 10 anys, mostra unes senyals semblants d’activació gamma en els cervells d’humans i persones davant la manca d’oxigen després d’un infart.
Una experiència molt documentada però d’origen incert
Els testimonis d’experiències properes a la mort, amb el túnel amb la llum al final, les veus sense origen conegut, l’aparició de persones estimades mortes fa temps… són un element molt important en la nostra cultura i, a més, són molt semblants entre elles. Això darrer fa pensar que hi ha alguna cosa real en tot plegat i que, per tant, té una explicació, una raó per la qual la consciència, fins i tot amb el cor aturat, continua funcionant d’alguna manera.
Que un cervell en el procés de morir per hipòxia pugui tenir una experiència tan vívida, però, sembla una paradoxa, i és per això que descobrir quins mecanismes hi ha implicats ens pot ajudar a comprendre molt millor com funciona el cervell. Els investigadors van mirar d’esbrinar-ho buscant pacients que morissin mentre estaven connectats a una màquina d’encefalogrames. Tots quatre estaven comatosos i no responien i, davant la manca d’esperances, es va recomanar a la família que els desconnectessin dels aparells que els mantenien vius.
Un augment de l’activitat a la zona del cervell relacionada amb la consciència
En aquell moment, en dos dels quatre pacients es va registrar un augment del ritme cardíac i també un increment de l’activitat d’ones gamma, considerada l’activitat més ràpida del cervell i que s’associa amb la consciència i també amb la memòria, com demostra un estudi recent de la Universitat de Barcelona. A més, aquesta activitat es va detectar en una regió del cervell relacionada amb els somnis, les al·lucinacions visuals i els estats alterats de consciència. Tots dos pacients tenien un historial de convulsions, però no n’havien tingut cap durant l’hora anterior a la mort. En el cas dels altres dos, no es va registrar cap canvi després de desconnectar-los i, simplement, el seu cor i el seu cervell van deixar de funcionar.
Un estudi que anima a continuar la recerca
Els investigadors apunten que, a causa de la mida de la mostra, és difícil treure conclusions sobre aquest descobriment, com també és impossible saber què van experimentar els pacients perquè van morir. No obstant això, les dades obtingudes resulten molt interessants a l’hora d’estudiar la consciència i com alguna forma d’ella podria activar-se en el moment de la mort. Un estudi semblant però amb un grup molt més gran podria, a més, proporciona molta informació sobre aquest assumpte i permetre, potser, fer algunes hipòtesis més fonamentades.
