El científic xinès He Jiankui, responsable de la creació dels primers nadons modificats genèticament, ha estat posat en llibertat després de tres anys de presó. L’anunci que havia alterat l’ADN d’embrions i els havia implantat en una dona, resultant en el naixement de dues nenes bessones el 2019, va crear un gran enrenou entre la comunitat científica mundial. A més, el 2019 encara va fer néixer un altre nadó pel mateix procediment.
Un pas enormement polèmic
Els experts de tot el món van condemnar l’atreviment del seu experiment, com també van fer les mateixes autoritats del seu país, que el van detenir i, finalment, sentenciar a presó per haver trencat les normatives mèdiques, aplicant una tecnologia prohibida en la medicina reproductiva humana. La revista ‘Technology Review’ ha confirmat la posada en llibertat de He i fins i tot va posar-se en contacte amb ell per telèfon. El biofísic, però, només va dir “no es convenient parlar ara mateix” abans de tallar la comunicació.
El 2018, va liderar l’equip d’investigadors que fent servir l’eina de modificació genètica CRISPR, va alterar el codi genètic d’aquests embrions perquè fossin resistents a la infecció pel VIH. Segons ‘Technology Review’, He creia que podria haver creat una manera de controlar aquesta epidèmia i que, potser, fins i tot podria guanyar el Premi Nobel.
Condemna unànime
Quan es va descobrir el que havia fet, però, va topar amb l’oposició i la critica aferrissada de la comunitat científica internacional, que no només s’hi va posicionar en contra per haver ignorat les regulacions en vigor sinó, també, pel risc d’haver introduït errors al genoma dels nadons que els podrien dur problemes de salut potencialment molt greus.
Després d’això, incloent el període en què va estar arrestat abans del judici, He i alguns dels seus companys d’equip han passat uns tres anys a la presó, una situació “extraordinària” i “inusual” segons ha declarat el professor Eben Kirksley, de l’Institut Alfred Deakin (Austràlia) a ‘TR’. A més, l’expert, que va escriure un llibre sobre els fets, també ha remarcat que alguns dels seus col·laboradors de fora de la Xina, alguns dels quals nord-americans, mai no han estat censurats ni sancionats per les seves accions.
Els propers anys
D’ençà del seu empresonament, els experiments d’edició genètica en nadons han estat frenats encara més arreu del món tot i que, d’aquí poc, aquesta situació podria canviar. El dubte, però, és quina justícia es pot fer pels tres nadons nascuts, fills de pares amb VIH. Segons va informar ‘Nature’ el passat mes de febrer, dos bioètics xinesos van demanar a les autoritats del país que creessin un programa de recerca per controlar-ne la salut i analitzar el seu ADN per veure si contenia errors susceptibles de passar a les generacions futures.
