MonPlaneta
El ministeri va comptar 20.000 morts de menys per Covid a la primera onada

Entre les xifres de morts per Covid-19 de la primera onada de la pandèmia que va oferir el ministeri espanyol de Sanitat i les que van registrar altres fonts oficials hi ha gairebé 20.000 persones de diferència. Així ho apunta un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la ‘Revista General de Información y Documentación’ que recorda que, si el ministeri que dirigia Salvador Illa comptabilitzava 27.127 persones, el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carles III en comptava 44.729 i l’Institut Nacional d’Estadística, 45.684. Una discrepància que mostra la importància de tenir estadístiques oficials de qualitat.

Diferències en els criteris

El treball analitza críticament les xifres, com també el tractament que van rebre dels mitjans de comunicació. Segons Josep Cobarsí Morales, investigador principal de l’estudi, la diferència es deu a “criteris diferents”, segons explica en un comunicat fet públic per la UOC. Si Sanitat només comptava defuncions a instal·lacions hospitalàries i amb prova confirmada de laboratori fins el 15 d’abril, i les positives en la prova, el Carlos III comparava la mortalitat esperada amb la real i l’INE incloïa els casos sospitosos de Covid-19.

Ministre de sanitat, Salvador Illa
Salvador Illa, ministre espanyol de Sanitat durant la primera onada de la pandèmia

No obstant això, el tractament de les dades als diaris espanyols va ser “bastant semblant”, afirma Cobarsí: el 74% de peces van fer servir les dades del Ministeri, un 19% les de les comunitat autònomes i només un 6% les del Carlos III. Pel que fa als temes abordats, al principi de la primera onada es va fer molt més cas a les defuncions a les residències i fora dels hospitals. Tot i la confusió inicial, molts mitjans van fer peces sobre què passava a les residències i a l’àmbit local.

Canvis i mancances

Després, algunes comunitats van començar a incloure els casos sospitosos a les dades, com va recomanar l’OMS, i van començar a aparèixer diferències en les xifres. Finalment els mitjans van recórrer a les dades de llicències d’enterraments del registre civil però, pel col·lapse dels sistemes d’informació i a que no tots els registres de la població espanyola estan informatitzats, no van servir per valorar l’impacte de la pandèmia en temps real.

El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón  | ACN
El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, era l’encarregat de donar les xifres diàries de morts per Covid | ACN

“Quan va començar la desescalada, la majoria de diaris van deixar de prestar atenció a aquesta qüestió”, recorda Cobarsí, que ho considera “curiós”. En qualsevol cas, com afrima Laura Calvet Liñán, investigadora de l’estudi, la pandèmia va demostrar com d’important és l’estadística oficial i que cal “reforçar els organismes involucrats” per tal que aquestes dades siguin fiables. Així, continua, calen estadístiques “d’alta qualitat, completes, públiques i actualitzades” per tal que polítics, científics, empreses i tota la societat comprenguin la magnitud del que està passant.

Un problema no només espanyol

La discrepància en les dades, però, no va ser una excepcionalitat espanyola sinó comuna a tota Europa, on els morts comptabilitzats pels principals organismes oficials tenien una diferència de prop del 50% amb l’excés de morts estadístic. Alemanya, però, va ser una excepció, ja que les dades de les fonts oficials van ser superiors a les aparegudes en comparar la mortalitat estimada i la real. A nivell mundial, es creu que les morts per Covid van ser el triple de les declarades inicialment.

Cal estudiar com “tenir un sistema de monitoratge que ens permeti millorar el seguiment en temps real”, conclou Cobarsí. Els autors de l’estudi també apunten que la premsa i el discurs oficial podrien millorar la seva tasta, explicant les diferències de criteri, el tipus d’informació presentada i les discrepàncies. “És bo mostrar aquesta diversitat de fonts a l’opinió pública”, rebla Cobarsí.

Més notícies
Congeladors amb la vacuna de Pfizer emmagatzemades a Bèlgica al principi de la campanya de vacunacions contra la Covid | ACN

L’acumulació de vacunes de la Covid als països rics va causar més d’un milió de morts

Amb un repartiment just hi hauria hagut menys víctimes als països amb menys recursos
:  - Mobile
Les infeccions per dengue van caure molt significativament durant les restriccions per la pandèmia

Les mesures anti-Covid van evitar centenars de milers de casos de dengue

Les restriccions del 2020 van tenir efectes molt grans a Amèrica Llatina i el sud-est asiàtic, evitant més de 700.000 contagis
:  - Mobile
L'estació McMurdo, a l'Antàrtida, està sent l'escenari d'un gran brot de Covid-19 | Gaelen Mardsen (CC BY-SA 3.0)

La Covid es desboca a un dels centres de recerca més remots del món

L'Estació McMurdo, a l'Antàrtida, té una setantena de casos confirmats, més del 8% de la seva població total
:  - Mobile
La desaparició d'una de les principals soques de grip podria tenir efectes importants en les campanyes de vacunació

La pandèmia de Covid pot haver causat l’extinció d’una soca de la grip

No hi ha hagut cap cas confirmat de grip B/Yamagata des de la primavera de 2020
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa