Entre les xifres de morts per Covid-19 de la primera onada de la pandèmia que va oferir el ministeri espanyol de Sanitat i les que van registrar altres fonts oficials hi ha gairebé 20.000 persones de diferència. Així ho apunta un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la ‘Revista General de Información y Documentación’ que recorda que, si el ministeri que dirigia Salvador Illa comptabilitzava 27.127 persones, el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carles III en comptava 44.729 i l’Institut Nacional d’Estadística, 45.684. Una discrepància que mostra la importància de tenir estadístiques oficials de qualitat.
Diferències en els criteris
El treball analitza críticament les xifres, com també el tractament que van rebre dels mitjans de comunicació. Segons Josep Cobarsí Morales, investigador principal de l’estudi, la diferència es deu a “criteris diferents”, segons explica en un comunicat fet públic per la UOC. Si Sanitat només comptava defuncions a instal·lacions hospitalàries i amb prova confirmada de laboratori fins el 15 d’abril, i les positives en la prova, el Carlos III comparava la mortalitat esperada amb la real i l’INE incloïa els casos sospitosos de Covid-19.
No obstant això, el tractament de les dades als diaris espanyols va ser “bastant semblant”, afirma Cobarsí: el 74% de peces van fer servir les dades del Ministeri, un 19% les de les comunitat autònomes i només un 6% les del Carlos III. Pel que fa als temes abordats, al principi de la primera onada es va fer molt més cas a les defuncions a les residències i fora dels hospitals. Tot i la confusió inicial, molts mitjans van fer peces sobre què passava a les residències i a l’àmbit local.
Canvis i mancances
Després, algunes comunitats van començar a incloure els casos sospitosos a les dades, com va recomanar l’OMS, i van començar a aparèixer diferències en les xifres. Finalment els mitjans van recórrer a les dades de llicències d’enterraments del registre civil però, pel col·lapse dels sistemes d’informació i a que no tots els registres de la població espanyola estan informatitzats, no van servir per valorar l’impacte de la pandèmia en temps real.
“Quan va començar la desescalada, la majoria de diaris van deixar de prestar atenció a aquesta qüestió”, recorda Cobarsí, que ho considera “curiós”. En qualsevol cas, com afrima Laura Calvet Liñán, investigadora de l’estudi, la pandèmia va demostrar com d’important és l’estadística oficial i que cal “reforçar els organismes involucrats” per tal que aquestes dades siguin fiables. Així, continua, calen estadístiques “d’alta qualitat, completes, públiques i actualitzades” per tal que polítics, científics, empreses i tota la societat comprenguin la magnitud del que està passant.
Un problema no només espanyol
La discrepància en les dades, però, no va ser una excepcionalitat espanyola sinó comuna a tota Europa, on els morts comptabilitzats pels principals organismes oficials tenien una diferència de prop del 50% amb l’excés de morts estadístic. Alemanya, però, va ser una excepció, ja que les dades de les fonts oficials van ser superiors a les aparegudes en comparar la mortalitat estimada i la real. A nivell mundial, es creu que les morts per Covid van ser el triple de les declarades inicialment.
Cal estudiar com “tenir un sistema de monitoratge que ens permeti millorar el seguiment en temps real”, conclou Cobarsí. Els autors de l’estudi també apunten que la premsa i el discurs oficial podrien millorar la seva tasta, explicant les diferències de criteri, el tipus d’informació presentada i les discrepàncies. “És bo mostrar aquesta diversitat de fonts a l’opinió pública”, rebla Cobarsí.
