Els malsons que es tenen durant la infantesa poden tenir relació amb un major risc de patir demències i malaltia de Parkinson. Així ho afirma un estudi recent publicat a ‘eClinicalMedicine’ i que apunta que el funcionament del cervell durant els primers anys de vida pot donar pistes sobre què li passarà dècades més tard.
Així, segons el treball, els infants que tenen malsons habitualment entre els 7 i els 11 anys poden tenir gairebé el doble de risc de desenvolupar deteriorament cognitiu, el tret principal de la demència, abans dels 50 anys. A més, les probabilitats de ser diagnosticats amb la malaltia de Parkinson abans d’aquesta edat es multipliquen fins a set vegades.
La continuació d’un estudi anterior
Aquest estudi és la continuació d’un altre que, el 2022, va establir que els malsons habituals poden ser un indicador primerenc del desenvolupament del Parkinson. Tenint en compte que gran part de les persones que tenen malsons sovint durant l’edat adulta també n’havien tingut durant la infantesa, la pregunta lògica era si aquests darrers també podien servir per predir l’aparició de la demència o el Parkinson.
Dades recollides des de 1958
Així doncs, aquesta investigació va fer servir les dades d’un estudi iniciat el 1958 i que ha seguit les vides de tots els nadons nascuts a la Gran Bretanya durant la setmana del 3 al 9 de març d’aquell any. Entre 1965 i 1969, tenien 7-11 anys, i les seves mares van respondre diverses preguntes sobre la seva salut, incloent-hi si havien tingut malsons durant els 3 mesos anteriors.
Les respostes sobre aquests gairebé 7.000 infants van dividir-se entre no tenir “mai” malsons, tenir-los “ocasionalment” o que fossin “persistents”. En comparar les dades amb quants d’ells patien signes de deteriorament cognitiu o havien estat diagnosticats amb Parkinson abans dels 50 anys (és a dir, abans de 2008), els resultats van ser molt clars: en comparació amb els qui no havien tingut malsons, els qui en tenien habitualment tenien un 76% més de probabilitats de demència i un 640% més de tenir Parkinson, tant en homes com en dones.
Un indici o una causa?
Així doncs, sembla que tenir malsons habitualment durant la infantesa podria augmentar el risc de demències i Parkinson més endavant. Això, però, podria ser un indici d’un altre problema o una causa directa. Reduir els malsons, doncs, podria reduir el risc de desenvolupar aquestes malalties o bé, simplement, emmascarar-ne aquesta pista primerenca. Caldrien més estudis per saber si els malsons són, directament, darrere l’aparició d’aquests problemes de salut.
La genètica, un factor importantíssim
De fet, la freqüència dels malsons té un factor genètic important. De fet, un gen que s’hi relaciona, anomenat PTPRJ, també s’ha associat a un major risc de patir Alzheimer. Així doncs, sembla que els malsons i les malalties neurodegeneratives podrien tenir orígens genètics comuns i, alhora, que els malsons també afectin els beneficis del dormir en la reparació del cervell i que, a la llarga, facin aparèixer problemes.
Els malsons són una pista, no una condemna
També és important recordar, però, que no hi ha motius per alarmar-se si es tenen malsons habitualment. Dels 7.000 participants a l’estudi, només 268 tenien malsons habitualment i, d’entre ells, només 17 van desenvolupar demències o Parkinson abans dels 50 anys.
Així doncs, l’indici és important però ni molt menys vol dir que tenir malsons sigui una condemna segura a 40 anys vista. No obstant això, tenir en compte aquesta relació pot servir per continuar investigant i mirar si, reduint els malsons, es pot reduir la incidència d’aquestes malalties. De moment, el proper pas de la investigació serà fer servir electroencefalogrames per buscar les raons biològiques dels malsons i qui sap si, més endavant, fer servir tot aquest coneixement per combatre la demència i el Parkinson endarrerint o impedint que apareguin.
