L’expert en el son Michael Raduga, del Centre de Recerca Phase a Los Angeles (Estats Units), afirma que ha desenvolupat una manera mitjançant les persones que tenen somnis lúcids podrien comunicar-se amb l’exterior en aquest estat. En un article publicat a ‘Psychology of Consciousness: Theory, Research and Practice’, Raduga explica com ha creat una mena de ‘llenguatge del son’ per aconseguir poder ‘parlar conscientment’ durant la fase REM.
Els somnis lúcids i la fase REM
Durant un somni lúcid, la persona és conscient que està somiant i pot arribar a manipular què passa. En el llenguatge desenvolupat per Raduga, anomenat Remmyo i que és el primer d’aquest tipus, es fan servir uns moviments molt concrets dels músculs de la cara que poden produir-se durant la fase REM del son. Après durant la vigília, aquest sistema podria permetre, en el moment de tenir un somni lúcid, enviar missatges fora del cos, enviant informació amb paraules de només de tres lletres. Una tasca d’optimització que ha suposat un esforç enorme.
Passar del son lleuger a la fase REM costa aproximadament uns 45 minuts. Amb la fase REM arriba la paràlisi del son, en què els braços i les cames no es poden more per tal que no fem a la vida real el que estem fent als somnis. La resta del cos, però, de les ones cerebrals al ritme cardíac i la pressió sanguínia, són semblants a quan estem desperts. La respiració, en canvi, es torna més ràpida i erràtica i, tot i que les parpelles continuen tancades, els ulls es mouen ràpidament de costat a costat (Rapid Eye Movement), característica que dóna el nom a la fase.
En aquesta fase és on tenen lloc la majoria de somnis, inclosos els lúcids, que semblen una barreja de l’estat del son i la vigília. Amb Remmyo, consistent en sis jocs de moviments facials que es poden detectar mitjançant sensors a la cara, i un programa informàtic, és possible reconstruir el missatge que la persona que està somiant envia des de l’interior del somni i fins i tot transferir els missatges a un vocalitzador digital per tal de ‘sentir’ el que està ‘dient’.
Resultats poc clars però que animen a continuar
A l’experiment inicial, fet a la Universitat de Frankfurt (Alemanya), els pacients van aprendre Remmyo i també van ser entrenats per tenir somnis lúcids i indicar a l’exterior quan es produís. Gràcies als sensors, es van poder detectar els impulsos elèctrics de la cara i traduir els missatges, per bé que que l’efectivitat ha resultat ser força baixa, d’entre un 13 i un 81%. Raduga, però, espera aconseguir resultats millors en el futur.
El problema, explica, és que és difícil fer servir només un múscul de la cara per dir alguna cosa en Remmyo, i és possible que hi hagi altres moviments involuntaris que també siguin detectats. Més endavant, però, fent servir l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, espera que la descodificació dels missatges millori molt. En qualsevol cas, és el primer cop que s’intenta una cosa així i, per tant, és lògic que sigui difícil i hi hagi molts obstacles. Raluga, però, es mostra confiat de les possibilitats del seu mètode.
