“Morir de pena” havia estat, tradicionalment, una frase feta. El 2002, però, el doctor Hikaru Sato va descobrir i descriure la síndrome de Takotsubo, una cardiomiopatia que pot tenir conseqüències fatals. Ara, un nou estudi liderat per científics alemanys també ha demostrat que, a causa de la mateixa síndrome, és possible morir d’alegria.
Una síndrome rarament mortal
La cardiomiopatia de Takotsubo, de fet, és un problema cardíac que rarament és fatal i de què, la majoria de vegades, els qui la pateixen es recuperen en cosa d’un parell de mesos i sense patir seqüeles a llarg termini. No obstant això, i com passa tantíssimes vegades, els únics casos que han rebut una atenció mediàtica suficient, o que han passat als annals mèdics, són els més extrems, és a dir, els que van causar la mort dels afectats.
Aquesta síndrome consisteix a tenir un ventricle esquerre amb una forma anormal, cosa que suposa un problema perquè és la principal cambra de bombeig de sang del cor. La forma va recordar a el doctor Sato la que tenen, els pots japonesos de ceràmica que es van servir per atrapar pops, els ‘takotsubo’ -de ‘tako’, que vol dir ‘pop– i és per això que va posar aquest nom a la cardiomiopatia.
Aquesta forma anormal del ventricle fa que els músculs del cor siguin més febles i la seva habilitat de bombejar sang quedi afectada. Segons un estudi fet entre 2006 i 2017 als Estats Units, afecta especialment dones de més de 50 anys. Pel que sembla, el número de persones diagnosticades amb la cardiomiopatia de Takotsubo és cada cop més gran, però això es podria deure només al coneixement del problema, a l’augment de l’esperança de vida i a la millora de les eines de diagnòstic.
Una possible causa hormonal
Fins fa poc, els ‘atacs’ de la síndrome de Takotsubo s’associaven a un gran estrès físic o emocional, tot i que no s’havia entès quin mecanisme causava el canvi en la forma del cor i els símptomes associats, com ara el dolor al pit i la falta d’aire. S’han observat, però, canvis semblants en el cor a causa d’altres problemes com ara càncers o problemes del sistema nerviós, que s’han associat a un grup d’hormones –adrenalina, noradrenalina i dopamina– que es segreguen a les glàndules adrenals.
Tenint en compte això, i que també s’han detectat canvis similars en la forma del cor en persones tractades amb aquestes hormones durant rinoplàsties cosmètiques, sembla que hi ha un possible causant de la cardiomiopatia de Takotsubo. Aquestes hormones, anomenades catecolamines, incrementen el ritme cardíac i la força dels batecs, i s’acostumen a alliberar en situacions d’estrès, quan s’activa la resposta de lluita o fugida.
La mort de felicitat també és possible
A més dels esdeveniments estressants, però, els investigadors d’Alemanya també han descrit pacient que han patit la síndrome de Takotsubo a causa d’un esdeveniment feliç, com ara un casament, el naixement d’un nét o fins i tot guanyar la loteria. Dels 910 pacients estudiats, però, 37 havien patit la cardiomiopatia per un episodi feliç i els 873 restants, per un de trist.
Independentment de si això és un indici de la probabilitat de provocar una crisi o simplement de que les nostres vides sovint són més tristes que felices, els investigadors conclouen que les probabilitats de patir complicacions o morir són les mateixes i que són baixes. Així doncs, tot i que és bo tenir en compte l’existència d’aquesta síndrome, tampoc no cal encaparrar-s’hi.
