Els pilots de Fórmula 1 parpellegen aproximadament als mateixos punts del traçat a cada volta que fan durant els entrenaments i les curses. Així ho afirma un estudi publicat fa ben poc a ‘iScience’ i elaborat per un equip de neurocientífics cognitius dels Laboratoris NTT de Ciència de la Comunicació, al Japó. En aquest treball, els investigadors mostren que, tot i que s’acostuma a pensar que el parpelleig és un reflex aleatori, no sempre és així.
Una interrupció de la visió que pot ser fatal
Cada cop que parpellegem deixem de veure-hi durant aproximadament una cinquena part d’un segon, un instant per a la majoria de nosaltres però una ‘eternitat’ per a un pilot de curses. En el cas de la Fórmula 1, on les velocitats sovint superen de molt els 300 quilòmetres per hora, un cotxe pot avançar uns 20 metres en el que dura un parpelleig i, tenint en compte que parpellegem uns 30 cops per minut, la quantitat d’informació visual que perd un pilot pot arribar gairebé a 600 metres per minut, aproximadament un 10% de la llargada total d’una pista.
És per això que els investigadors van voler veure com funcionava la informació visual dels humans en activitats a velocitats extremes com ara les curses de motor, on el més petit descuit pot tenir conseqüències fatals. En col·laboració amb l’equip Dandelion Racing de la Súper Fórmula japonesa, es van seguir els moviments dels ulls de tres pilots en tres circuits diferents, Fuji, Suzuka i Sugo, durant 304 voltes en total.
Resultats sorprenents i que desperten noves preguntes
Els resultats mostren que, sorprenentment, els llocs on van parpellejar els pilots eren previsibles. Tots tres compartien un patró de parpelleig que es relacionava molt íntimament amb l’acceleració. Així, quan els pilots estaven canviant de velocitat o de direcció, tendien a no parpellejar i ho feien en zones relativament més rectes dels traçats.
Tot i que pugui semblar lògic, cal tenir en compte que aquests resultats també apunten a un equilibri precari entre la necessitat de mantenir hidratats els ulls i, alhora, no perdre visió en el moment de dur a terme tasques molt delicades. Així, totes dues coses han de trobar un punt òptim per funcionar de la millor manera possible, especialment si s’està conduint un cotxe a una velocitat altíssima. Els investigadors, però, encara no saben quins processos cerebrals inhibeixen o permeten el parpelleig en cada moment, i això és precisament el que volen estudiar en el futur.
