Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia – Irvine, als Estats Units, han descobert que patir una lesió a una part del cervell canvia les connexions entre les neurones de tot l’organ. En un treball publicat a ‘Nature Communications’, aquests neurocientífics han aconseguit avançar una mica en la comprensió dels efectes que tenen aquest tipus de lesions en el cervell, que poden deixar seqüeles físiques, cognitives i emocionals per a les que, de moment, no hi ha cura.

Una millora en l’estudi del cervell

Un dels reptes més grans sempre ha estat, precisament, comprendre bé de quina manera una lesió cerebral traumàtica altera la manera com les neurones i les regions del cervell es relacionen entre elles. Per fer-ho en aquest cas els investigadors han millorat un procés anomenat iDISCO, que fa servir dissolvents per tornar transparents les mostres biològiques, en aquest cas d’un cervell, per poder il·luminar-lo i escanejar-lo en tres dimensions, tenint-ne una visió completa.

El Parkinson s'ha relacionat amb la mort d'un tipus concret de cèl·lules del cervell que es desconeixia fins fa ben poc | NIH
Una millora en un mètode d’estudi ha permès veure molt millor els canvis que es produeixen després d’una lesió | NIH

Canvis en les connexions

Gràcies a la millora que han introduït al procés, els neurocientífics han pogut elaborar un mapa de les connexions entre les neurones de tot el cervell. Es van centrar, però, en les inhibitòries, que són molt vulnerables a les lesions cerebrals i poden morir. Així, primer van mirar l’hipocamp, la regió responsable de l’aprenentatge i la memòria; després, el còrtex prefrontal, que treballa amb l’hipocamp.

En tots dos casos, es va poder comprovar que, després d’una lesió traumàtica, les neurones inhibitòries guanyen connexions amb les neurones del voltant però que, en canvi, queden aïllades de la resta del cervell. El sorprenent, i el que no se sabia fins ara, és que la comunicació entre neurones canvia, però no només a la zona afectada sinó a tot el cervell.

Els investigadors creuen que el cervell es ‘reconnecta’ per adaptar-se als danys patits, independentment de si una regió concreta ha quedat afectada o no. El problema, és clar, és que un cop feta aquesta reconnexió les diverses regions del cervell no deixen de treballar plegades tant com ho feien abans de patir la lesió.

Un petit detall del fragment de cervell mapejat a Neurglancer | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google
Mapa d’un fragment del cervell | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google

Una operació per ‘reparar’ el cervell

Per esbrinar si les neurones inhibitòries es podien reconnectar amb regions llunyanes del cervell, es van trasplantar noves interneurones a l’hipocamp danyat i se’n van observar les connexions, basant-se en estudis anteriors que demostren que aquest procediment pot millorar la memòria i aturar les convulsions en ratolins que han patit lesions cerebrals.

Efectivament, les noves neurones van connectar-se bé amb la resta del cervell. Per bé que això vol dir que es pot empènyer el cervell a reparar les connexions perdudes, saber com aquestes connexions s’integren als circuits cerebrals és importantíssim abans d’intentar ‘restaurar’ un cervell danyat.

No obstant això, aquest avenç és molt important pel que suposa de la comprensió del funcionament d’aquestes neurones i de l’ús terapèutic que se’n pugui arribar fer, per exemple, en casos de lesions cerebrals o epilèpsia. De fet, el mateix equip ja ha començat a treballar per repetir els experiments amb neurones inhibitòries produïdes a partir de cèl·lules mare humanes, apropant-se una mica més al desenvolupament d’un tractament per a totes les persones que pateixen les seqüeles d’una lesió cerebral traumàtica.

Més notícies
Un estudi ha detectat una part del cervell que tendeix a ser més gran en les persones amb trets psicopàtics | Wikimedia Commons

Identifiquen una diferència al cervell dels psicòpates

Un equip internacional de científics conclou que el nucli estriat és un 10% més gran que en les persones sense aquest trastorn
:  - Mobile
Dormir les hores justes i sense interrupcions és importantíssim per la nostra salut mental i el nostre benestar | Pxhere

Esbrinen quant cal dormir a partir dels 40 per mantenir sa el cervell

Dormir més o menys hores de les recomanades s'associa amb problemes cognitius i de salut mental, segons un estudi
:  - Mobile
La mala supressió dels records que ens produeixen por és un element clau en el desenvolupament d'alguns trastorns mentals

Descobreixen com ho fa el cervell per suprimir els records que ens fan por

La troballa podria servir per tractar problemes com l'anxietat o fins i tot la síndrome d'estrès posttraumàtic
:  - Mobile
La confusió entre els espais i els moments de treball, d'alimentació i de lleure és una de les principals causes d'estrès

Pensar sempre en la feina pot danyar el cervell

Els experts adverteixen que l'estrès laboral està augmentant i el 74% de treballadors afirmen que sempre estan disponibles
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa