La psilocibina, el principi actiu dels anomenats “bolets màgics”, ha tornat a donar proves de la seva eficàcia a l’hora de tractar la depressió. En un nou estudi que examina les seves possibilitats per tractar trastorns mentals, un equip de científics de la Universitat de Califòrnia – San Francisco (Estats Units) i l’Imperial College de Londres (Anglaterra) ha demostrat que reforça les connexions entre algunes regions del cervell en persones deprimides, alliberant-les dels patrons de pensament i de concentració en un mateix.
Els resultats de l’estudi, publicats a ‘Nature Medicine’, apunten a un mecanisme general de les drogues psicodèliques que té efectes terapèutics en el cervell, alleujant tant la depressió com, probablement, altres problemes que es caracteritzen per patrons repetits de pensament.
Reconnexions cerebrals
Els investigadors van fer ressonàncies magnètiques del cervell de gairebé 60 persones participants en dues proves amb psilocibina. A la primera, tots els voluntaris tenien depressió resistent al tractament i sabien què estaven prenent. En el segon, els pacients no tenien depressions tan severes i no els van dir si prenien psilocibina o un placebo que, aquest cas, era un antidepressiu. En tots els casos, els voluntaris van rebre el mateix tipus de psicoteràpia.
La comparació de les ressonàncies d’abans i després del tractament mostren com la psilocibina redueix les connexions entre les àrees del cervell que més vinculades estan en casos de depressió, i incrementen les connexions entre altres regions. Els participants van veure com les seves funcions cognitives milloraven i els símptomes depressius es reduïen en relació directa amb els canvis als seus cervells, que van durar, com a mínim, fins tres setmanes després de la segona dosi de psilocibina. En el cas dels qui van rebre el placebo, no es van detectar aquests canvis en les connexions cerebrals.
Canvis duradors però no permanents
La psilocibina, com altres psicodèlics, afecten un receptor de la serotonina que és molt abundant a les xarxes cerebrals que estan sobreactivades en casos de depressió. Una de les hipòtesis és que aquestes drogues interrompen breument aquestes connexions permetent que, els dies i setmanes següents, es reconfigurin.
Tot i que no se sap quant poden durar aquests canvis, i caldrà més investigació, sí que s’ha documentat que en alguns casos el cervell torna als patrons rígids de la depressió al cap d’un temps. A més, si més no ha quedat clar per què la psilocibina ajuda a tractar els símptomes de la depressió i que també podria ser útil en altres trastorns de naturalesa semblant. A més, també s’ha demostrat que actua de manera diferent a altres antidepressius, fent el cervell més flexible, i postulant-la com una alternativa als tractaments actuals.
