Un estudi elaborat per científics de la Universitat de Kentucky, als Estats Units, ha avançat una mica més en el que es considera una via alternativa i força prometedora de tractar tant la malaltia d’Alzheimer com altres problemes neurològics caracteritzats per la inflamació. Tal com expliquen en un article publicat a la revista ‘PLOS ONE’, s’han centrat en una proteïna concreta, anomenada p38, i que podria ser la diana de fàrmacs antiinflamatoris que ajudarien a tractar una varietat notable de malalties.
Una proteïna que ha depertat força atenció
Des de fa un temps, hi ha un interès força destacat en la proteïna p38 i en les possibilitats de l’ús d’anfiinflamatoris per a desenvolupar noves teràpies per malalties que es caracteritzen per la neuroinflamació. En aquest cas, els investigadors van fer servir tècniques d’edició genètica per aturar la producció d’aquesta proteïna per part de les micròglies, unes cèl·lules immunològiques molt importants per al funcionament del cervell.
Observacions interessants en la patologia de l’Alzheimer
En provar quins efectes tenia això en models de ratolins amb fases primerenques d’Alzheimer, van fer algunes observacions interessants. D’una banda, sembla que les plaques de proteïna beta amiloide, una de les característiques distintives de la malaltia, no van patir cap mena d’efecte. No obstant això, però, la quantitat de micròglies al seu voltant sí que es va reduir, cosa que apunta a un possible canvi en la seva interacció amb alguns aspectes de la patologia de l’Alzheimer.
A dia d’avui, hi ha alguns fàrmacs antiinflamatoris que inclouen inhibidors de la proteïna p38 que estan en fase de desenvolupament i que, durant algunes assaigs recents en humans, han tingut resultats prometedors. No obstant això, en el cas de l’Alzheimer no s’acaba de tenir clar en quin moment s’haurien d’administrar aquests inhibidors per maximitzar els beneficis i, tampoc, i la supressió d’aquesta proteïna pot tenir efectes perjudicials a llarg termini. L’únic que sabem del cert és que la inhibició primerenca de la p38 pot alterar les interaccions entre el sistema immunològic i l’Alzheimer i, a més, que la supressió a llarg termini no té efectes perjudicials visibles.
