Reduir mortalitat materna forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que els països del món haurien de complir abans del 2030. No obstant això, un nou informe elaborat per diverses agències de les Nacions Unides apunta que la majoria no assoliran les xifres fixades abans que s’acabi la dècada, posant en perill aquest objectiu tan important.
223 morts per cada 100.000 naixements
Per cada 100.000 infants que van néixer l’any 2020, 223 mares van morir per causes diverses relacionades amb l’embaràs o el part. Per bé que això suposa una caiguda del 33% respecte l’any 2000, encara és lluny de les 70 morts per cada 100.000 naixements a què es van comprometre els governs del món com a part dels ODS. A Catalunya, l’any 2000, la ràtio va ser de 3,4 morts per cada 100.000 naixements.
El progrés s’ha estancat des de 2015
L’estudi de l’ONU, fet amb dades de 185 països i regions entre els anys 2000 i 2020, mostra que els progressos són clars. Si el primer any van morir 446.000 dones arreu del món, el 2020 van ser ‘només’ 287.000, i la majoria de països i regions han experimentat descensos significatius. No obstant això, entre 2000 i 2015 la reducció interanual va ser de poc menys del 3% anual i, des d’aleshores, ha caigut a pràcticament zero.
Per complir l’ODS, la ràtio hauria de començar a caure un 12% anual des d’ara i fins el 2030, un repte majúscul tenint en compte que, a més, des de l’any 2000 hi ha hagut 8 països on la mortalitat materna ha augmentat. Països, a més, entre els quals n’hi ha de desenvolupats com Xipre, Grècia i els Estats Units.
Diferències enormes entre països i també dins d’ells
No obstant això, les dades apunten que les enormes diferències geogràfiques es mantenen. El 2020, un 70% de les morts maternes va tenir lloc a l’Àfrica subsahariana. Al Txad, Nigèria i el Sudan del Sud, els països amb les xifres més dramàtiques, va morir una dona per com a mínim cada 100 naixements. Aquesta marca de la pobresa també es veu a països com l’Índia, on més del 60% de les gairebé 24.000 dones que van morir a causa de l’embaràs en aquell any vivien a les regions més pobres.
La pobresa, les guerres i el canvi climàtic dificulten les millores
Al cap i a la fi, les causes de la mort maternal poden ser moltes, d’hemorràgies després del part a la preeclàmpsia o complicacions derivades d’infeccions o fins i tot d’avortaments mal fets. Així doncs, la qualitat de l’assistència que reben i els seus ingressos contribueixen moltíssim al seu risc de mort, com també el seu origen racial o ètnic, fins i tot dins d’un mateix país. La majoria de les causes, però, es podrien prevenir, i és per això que les xifres resulten especialment colpidores.
Per bé que és cert que com més ambiciós és l’objectiu i més aprop s’arriba, més difícil és veure progressos clars, com passa amb altres indicadors com el d’alfabetització, també ho és que els conflictes armats, les migracions i fins i tot el canvi climàtic dificulten encara més un avenç ja de per sí molt complex. La pandèmia de Covid-19 probablement també hi ha tingut un impacte important, empitjorant encara més una situació que, d’entrada, ja resulta molt preocupant.
