Els consum de vegetals i tubercles liles redueix el risc de desenvolupar diabetis tipus 2, segons un article publicat a la revista ‘Journal of Agricultural and Food Chemistry’ i elaborat per un equip d’investigadors de la Universitat de Turku, a Finlàndia. El seu alt contingut en antocianines, el compost que els dóna els colors morat, blau i vermell, afecta el metabolisme de l’energia, el microbioma intestinal i la inflamació.
Dos tipus d’antocianines
Aquests efectes beneficiosos, segons l’estudi, són més grans en el cas dels aliments que contenen antocianines acilades. Aquest tipus d’antocianines són més presents a les patates i els moniatos morats, els raves, les pastanagues morades i les cols llombardes. Si bé són molt menys absorbides durant la digestió, sembla que tenen propietats probiòtiques que les fan ser millors a l’hora de prevenir la diabetis que les antocianines no acilades.
Diferències importants
Així doncs, a més de canviar les seves propietats físiques i químiques, l’acilació afecta a l’absorció i el metabolisme de les antocianines, amb resultats importants. Les antocianines acilades són antioxidants més efectius i, a més, també poden millorar la barrera intestinal que permet l’absorció de nutrients. A més, mantenen l’homeostasi del microbioma intestinal, suprimeixen camins cel·lulars que estimulen la inflamació i modulen el metabolisme de la glucosa i dels lípids.
Les antocianines acilades viatgen pel nostre dos des de la part superior del tracte gastrointestinal fins el còlon, on la microbiota dels intestins les metabolitza. Els transportadors de la glucosa participen en aquesta absorció, però no són els mateixos en el cas de les antocianines acilades que en les no acilades. A més, també tenen impactes diferents en els enzims que participen al metabolisme. Així doncs, com conclou aquest estudi, tots dos tipus d’antocianines tenen un efecte diferent en la prevenció de la diabetis tipus 2.
