La xifra real de persones mortes per la Covid-19 no se sabrà mai. Aquesta és la conclusió a què, fa uns dies, va arribar la revista ‘Nature’ en un editorial que, a més, assenyala les raons que oculten l’abast real de la pandèmia: una sèrie de problemes de recollida i tractament de les dades, i unes dificultats per fer els càlculs, que faran que el ball de xifres continuï i que les diferències entre les estimacions variïn moltíssim.
L’article recorda que el excessos de mortalitat calculats han donat xifres molt diferents i que, a més, a molts indrets del món encara hi ha moltes morts que no es registren. Segons aquestes estimacions, però, i malgrat les diferències en els números exactes, sembla que el 2021 la Covid-19 va ser la principal causa de mort al món, per davant dels problemes de cor.
Entre 13 i 18 milions de morts
Fa pocs dies, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar els seus càlculs d’excés de mortalitat durant la pandèmia, de què ja s’havien publicat les primeres xifres a principis de 2022. Pel que sembla, es confirma l’excés de mortalitat podria ser gairebé tres cops superior a les xifres oficials i que els morts per Covid entre 2020 i 2021 podrien haver estat entre els 13,2 milions i els 16,6 milions de persones. Fins i tot aquest número, però, podria ser una estimació conservadora ja que el passat mes de març, un càlcul de la Universitat de Washington (Estats Units) va posar-lo en més de 18 milions.
L’excés de morts també inclou les víctimes ‘col·laterals’
En qualsevol cas, l’OMS creu que l’excés de mortalitat només el 2021 va ser d’entre 9 i 12 milions de persones, una xifra superior als aproximadament 8,9 milions de morts per malalties coronàries que es van registrar el 2019. Aquest excés de morts, però, no només inclou les persones que van ser víctimes directes de la Covid sinó també totes aquelles que no van ser tractades com necessitaven perquè els serveis mèdics estaven desbordats per la pandèmia.
Així doncs, sembla clar que l’únic que es poden tenir són estimacions, especialment quan els països publiquen dades de mortalitat tard i malament i cal fer càlculs aproximats amb les eines estadístiques de què es disposa. I fins i tot quan les dades es publiquen de manera habitual, com és el cas de l’estat espanyol, també es pot donar el cas, com es va denunciar recentment, que haguessin informat de menys morts, com les 20.000 víctimes menys que, sembla, es van comptabilitzar durant la primera onada de la pandèmia.
Malgrat tot, val la pena fer els càlculs
En vista d’això, l’editorial es pregunta si val la pena fer estimacions d’excessos de mortalitat. La resposta és que sí perquè, gràcies a això, es poden saber si més no les proporcions de l’impacte de la malaltia en països que no tenen dades fiables, cosa molt habitual en els menys deenvolupats. Això, però, no treu que la pandèmia ha deixat clara la feina pendent a l’hora de registrar les morts, fins i tot als països rics.
De fet, apunta ‘Nature’, les Nacions Unides volen fer un seguiment de l’èxit dels països del món a l’hora de registrar la mortalitat, com a part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Segons dades del 2020, 154 dels 188 països a què es va fer un seguiment tenien dades de mortalitat que estaven completes en com a mínim un 75%. Als països on la seguretat social és feble, afegeix l’article, no hi ha gaires incentius per informar de les morts i, quan es fan enquestes per completar les dades, sovint es centren en la mortalitat infantil.
Millorar els registres ajuda a millorar la salut pública
Tenir bons processos de registre tant de naixements com de morts, conclou l’editorial, és molt important per millorar la salut pública. L’OMS està mirant de crear un tractar per preparar millor el món i fer-lo més resilient a futures pandèmies, i això hauria de formar-ne part i encara no ho és. Així doncs, ‘Nature’ demana més ajuda als projectes per millorar els sistemes de registre de natalitat i mortalitat als països que tenen problemes en aques aspecte.
Així, tot i que les discrepàncies entre les estimacions poden continuar, es podrien limitar, i això també ajudaria a impedir que els països “triïn mètriques que encaixin amb les seves conclusions”.
