La llengua materna de cadascú determina la forma d’alguns circuits cerebrals, deixant una marca biològica permanent. Segons un nou estudi publicat a ‘NeuroImage’, les connexions que es fan en algunes regions mentre creixem reflecteixen les característiques de la gramàtica de cada idioma, adaptant-se als diferent tipus d’exigències cognitives que suposen.
El treball s’ha fet amb un grup de parlants nadius d’alemany i d’àrab, a què s’han fet gairebé un centenar d’escàners cerebrals, i els científics han identificat diferències importants en les connexions segons la llengua materna de cada participant. Així doncs, es podria dir que l’idioma que parlem mentre creixem determina, fins a cert punt, qui som.
Cada idioma té dificultats diferents
Cada llengua humana té les seves particularitats. Algunes fan servir munts de sufixos i prefixos per crear paraules grosses i denses, altres permeten canviar el significat d’una frase alterant l’ordre de les paraules o la manera com sonen… Tot plegat és processat pel cervell, entre diverses regions connectades per la matèria blanca, que estén ‘cables’ de neurones entre elles i n’accelera l’intercomunicació. Aquestes connexions, de fet, són part de la manera com aprenem ja que, com més les fem servir, més fortes es tornen.
Cada part del circuit cerebral del llenguatge té una funció diferent però, per bé que l’estructura general és universal, cada llengua té dificultats específiques que modifiquen les xarxes de matèria blanca. Així, en el cas dels monolingües alemanys i àrabs estudiats, els primers tenien una xarxa més densa a l’hemisferi esquerre mentre que, els segons, tenien més connexions entre els dos hemisferis.
Diferències que poden afectar el processament de la informació en general
Tenint en compte cada idioma i les regions involucrades en les diferències, els investigadors han pogut establir relacions interessants. Així, per exemple, la complexitat dels trios de consonants que empra l’àrab per construir paraules pot demanar un esforç més gran en algunes regions. El fet que s’escrigui de dreta a esquerra, a més, també podria explicar les connexions extra entre hemisferis. L’alemany, en canvi, té un ordre complex i flexible que permet moltes subtileses de significat. Aquesta possibilitat, diuen els científics, podria explicar la major densitat de les xarxes de matèria blanca entre diferents regions de l’hemisferi esquerre.
Per bé que l’estudi es fixava només en el llenguatge, el cert és que parts d’aquests circuit tenen altres funcions. Així doncs, la llengua podria canviar regions no-lingüístiques del cervell i fer que persones que parlen idiomes diferents processin la informació de maneres diferents. Una explicació biològica més profunda de la que es va servir habitualment quan diem que cada llengua és una manera de veure el món.
