Aquest passat dimarts, l’Organització Mundial de la Salut va certificar que la Xina es troba lliure de malària, després de dècades d’esforços per aconseguir passar dels 30 milions de casos anuals que hi havia durant la dècada dels 40 del segle XX, que incloïen unes 300.000 víctimes mortals, als zero casos detectats des de 2017. Gràcies als mètodes de vigilància desenvolupats, a la medicina i a altres tecnologies, el país ha aconseguit trencar el cicle de transmissió entre els mosquits Anopheles, que transmeten el paràsit de la malària, i els humans. La lluita va començar als anys 50, amb els primers programes per distribuir antipalúdics a les persones en risc, per reduir els espais on podien criar els mosquits i l’aplicació d’insecticides. A més d’això, als 60 la Xina també va posar en marxa projectes de recerca per trobar nous productes que ajudessin a combatre la malaltia, incloent en la seva investigació la medicina tradicional xinesa. Així va ser com es va aconseguir aïllar l’artemisinina de l’artemísia anual, un compost que des d’aleshores s’ha convertit en un dels més importants per lluitar contra la malària. Als anys 80, la Xina també va ser pionera en fer servir mosquiteres tractades amb insectivida.
A mesura que passaven els anys, els casos van anar baixant, arribant a uns 5.000 anuals a finals dels anys 90, i el 2012 les autoritats del país van decidir fer un esforç final i implementar l’estratègia coneguda com “1-3-7”, consistent a donar als centres de salut 1 dia per informar d’una diagnosi de malària, 3 dies per investigar el cas i 7 dies per implementar contramesures. Durant els darrers anys, a més, els científics xinesos han treballat molt per desenvolupar una perspectiva basada en la genètica, que permet seguir la resistència als medicaments i, també, distingir si un cas de malària era indígena o importat d’un altre país. Així és com el país ha aconseguit mantenir-se lliure de casos nadius de la malaltia durant tres anys seguits, fet que els va permetre demanar el certificat de l’OMS, que els ha estat concedit després d’una inspecció independent. Per aconseguir-ho, és clar, també havien de tenir un programa de prevenció per impedir que la malaltia torni a instal·lar-se al país, ja que tres dels seus veïns, Myanmar, Tailàndia i Laos, encara tenen la malària com a malaltia endèmica.
