Els jugadors habituals de videojocs tenen més activitat en algunes regions importants del cervell i millors habilitats de presa de decisions sensorimotores que els qui no juguen. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors de la Universitat Estatal de Geòrgia (Estats Units) després d’un estudi els resultats del qual han presentat a la revista ‘Neuroimage: Reports’.
Un fenomen molt estès però relativament poc estudiat
Tot i que una gran majoria dels joves –i dels ja no tan joves– juguen a videojocs una quantitat significativa d’hores a la setmana, els seus efectes positius en el cervell, com ara en la capacitat de presa de decisions, han estat poc estudiats. Això, però, fa un temps que està canviant, i aquest estudi vol posar el seu gran de sorra en aquest sentit.
En aquest estudi hi van participar 47 persones d’edat universitària, 28 d’elles jugadores habituals de videojocs i 19 que no ho eren. Els van col·locar a l’interior d’una màquina de ressonàncies magnètiques que els permetia veure una senyal seguida, immediatament, per una sèrie de punts que es movien, se’ls va demanar que premessin un botó a la seva dreta o a la seva esquerra per indicar en quin sentit es movien els punts, o que no els premessin si no es movien.
Els resultats indicaven clarament que els jugadors de videojocs responien més ràpid i amb una ràtio d’encerts més alta, un fet que les ressonàncies van relacionar amb una activitat augmentada en algunes parts del cervell. Així doncs, tot sembla indicar que jugar a videojocs millora alguns subprocessos del cervell relacionats amb la sensació, la percepció i el mapeig, que resulten en una millora de les habilitats de presa de decisions.
Una possible eina terapèutica i d’entrenament cognitiu
Aquests resultats comencen a mostrar de quina manera els videojocs alteren el cervell per millorar els resultats en algunes tasques, indicant que tenen potencial per ser emprats per millorar algunes habilitats concretes, com ara com a eina d’entrenament cognitiu.
En properes investigacions, es podrien fer servir mètodes més sofisticats per identificar les xarxes cerebrals implicades en diversos tipus de videojocs i, per exemple, establir quines millores concretes es poden obtenir de cadascun, per tal de dissenyar jocs específicament pensats de cara als resultats que es volen aconseguir.
