Les persones joves són les més reticents a vacunar-se, segons un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicat a la revista ‘PLOS ONE’. Els resutats del treball revelen, entre d’altres dades, que aproximadament un 6,5% de la població de l’estat espanyol es resistia a les campanyes d’immunització contra la Covid-19 i, a més, mostra quins eren els grups poblacionals més escèptics.
Un context on la vacunació és molt important
Aquest hivern Europa viu una circulació creixent de la grip i del virus sincític respiratori (VSR). Juntament amb la Covid, aquests virus estan tenint un alt impacte en els serveis de salut i en les poblacions. En aquesta situació, la vacunació dels grups vulnerables i que tothom es protegeixi de les infeccions de manera individual i també cap a la resta, és molt important. El rebuig a vacunar-se, és clar, és una dificultat molt significativa, i aquest estudi ha mirat d’avaluar-la i de trobar maneres de mitigar-la.
Un “retrat fidel” per veure què es pot millorar
L’objectiu era “fer un retrat fidel” de la primera campanya de vacunació contra la Covid per “analitzar què es podria millorar en el futur” explica Salvador Macip, metge, professor de la UOC i director i investigador del Laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment de la Universitat de Leicester (Anglaterra). Macip ha participat al treball, liderat per Francesc Saigí, investigador i director de l’eHealth Center de la UOC, col·laborador en salut digital de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
La primera campanya de vacunació contra la Covid
La gran campanya de vacunació contra la Covid a Europa va començar la primavera de 2021. La gravetat de la malaltia, la velocitat a què es van desenvolupar les vacunes i la desconfiança cap a les farmacèutiques van crear un context de dubtes sobre les vacunes i la seva aplicació que van fer que milers de persones les rebutgesin.
Les xarxes socials es van omplir de rumors i falsedats que alimentaven aquesta desconfiança tant en les vacunes com en els mètodes amb què s’havien creat, com ara la tecnologia d’ARN missatger. De fet, fins i tot es van arribar a elevar a norma general casos puntuals com els trombes suposadament causat per algunes d’aquestes vacunes.
Un retrat d’un moment crucial
En aquest context, els experts van enquestar més de 4.300 persones, entre les quals hi havia 500 professionals sanitaris de diverses branques. En aquell moment, el 48,6% dels participants estaven vacunats contra la Covid-19 i un 6,5% es va mostrar reticent a fer-ho. Com més grans eren les persones, però, més gran era el percentatge de vacunats.
“Els més joves o amb menys formació eren els més reticents a vacunar-se”, apunta Macip, que atribueix aquest fet, “probablement”, a que eren els grups que percebien “menys risc de tenir problemes derivats” de la malaltia. En aquest mateix sentit, Macip també afirma que el nivell educatiu i tenir coneixements mèdics “redueixen les reticències” davant les noves vacunes.
Pel que fa als professionals sanitaris, el percentatge de vacunats era del 95%. “Tenien més dubtes sobre l’eficàcia i la seguretat de la vacuna”, destaca Macip, però eren menys reticents “possiblement perquè entenien millor les conseqüències de no vacunar-se”.
Diferències segons laboratori i tipus de vacuna
Un altre aspecte avaluat va ser el rebuig a la vacuna en funció del laboratori fabricant. En això, la majoria de participants no van mostrar preferències per una vacuna en concret, per bé que les vacunades amb Pfizer van afirmar que ho havien fet amb la seva “vacuna preferida”. A Europa, potser per les campanyes que es van dur a terme, hi havia preferència per les vacunes d’ARN missatger respecte les altres teràpies disponibles. Pel que fa al context, els experts afirmen que “l’acceptació de la vacunació contra el coronavirus no es va veure afectada pels moviments antivacunes ni per la desinformació d’alguns mitjans”.
Un problema que continua present
Tot i que les dades no són especialment negatives, doncs, encara queda un percentatge important de la població que mostra rebuig a aquest tipus de vacunes i que pot arribar a posar en risc no només el seu benestar sinó el dels altres. “El desconeixement és el que genera més reticències”, assegura Macip, que afegeix que “una bona informació” pot “superar” que anomena “l’atracció que generen a les xarxes els antivacunes”.
Segons l’OMS, el rebuig a les vacunes ja era un problema “freqüent” abans de la pandèmia i, a dia d’avui, es considera una de les deu amenaces més importants per a la salut mundial. Per evitar-ho, els experts destaquen que una informació veraç, contrastada, transparent i àgil és el més efectiu per conscienciar la població i minimitzar el rebuig. De fet, s’ha demostrat que aquest disiminueix durant les campanyes de vacunació, quan es comprèn la funcionalitat i l’eficàcia de la mesura. Així doncs, com conclou Macip, la informació és essencial: “com més informació tenim sobre un fàrmac nou, menys por ens fa”.
