Un equip d’investigadors liderats per l’Escola Federal Politècnica de Lausana (EPFL), a Suïssa, ha aconseguit que un home tornés a caminar després de 12 anys gràcies a uns implants cerebrals. Tal com expliquen en un article publicat a ‘Nature’, el pacient, un home holandès de 40 anys que va patir un accident mentre anava amb bicicleta, ara només ha de pensar en moure’s perquè les cames el tornin a obeir, en un gran avenç que s’uneix al que, el febrer de l’any passat, ja van aconseguir a la mateixa EPFL.
Implants al cervell i a la medul·la
Els implants que li han col·locat al cervell i també a la medul·la espinal permeten que el primer enviï senyals inalàmbriques a la segona, fent que torni a reaccionar més enllà del punt on va ser seccionada per l’accident. Així, el pacient no només pot tornar a posar-se dret i a caminar sinó, fins i tot a pujar escales, un cop superat el període d’aprenentatge i adaptació.
L’operació per instal·lar els elèctrodes es va dur a terme el juliol de 2021 i va consistir a fer dos forats de 5 centímetres de diàmetre al crani del pacient, just a sobre de les regions del cervell que controlen el moviment. Allà se li van col·locar els dos elèctrodes, que capten les senyals cerbrals i les transmeten a dos sensors en una mena de ‘casc’ que el pacient ha de dur per poder caminar.
Un gran èxit que anima a continuar el desenvolupamet
Gràcies a un algoritme desenvolupat pel mateix equip, aquests senyals són convertits en instruccions precises per moure els músculs de les cames i els peus gràcies a un segon implant col·locat a la medul·la espinal, concretament a les terminacions nervioses que controlen la mobilitat de les cames. Amb tot això, i després d’unes setmanes d’entrenament, l’home, per primer cop en 12 anys, va aconseguir posar-se dret i començar a caminar, amb un moviment lent però suau i fent servir un sistema que suposa una passa endavant respecte els que s’havien desenvolupat fins ara.
Tot i que encara està en una fase molt experimental i encara podrien passar anys abans no es converteixi en una opció real per a les persones que han vist reduïda la seva mobilitat per lesions medul·lars, els investigadors volen deixar enrere aquesta primera etapa el més aviat possible i començar a fer assaigs clínics més amplis, per poder provar el seu sistema en pacients diversos amb lesions diferents. Després, també es mirarà de miniaturitzar la tecnologia i, en general, de fer-la apta per a ser utilitzada pel màxim de persones possibles.
