Un equip d’investigadors de la Universitat de Florida, als Estats Units, afirma que ha trobat una possible explicació genètica a les diferències entre els símptomes d’infart de miocardi en homes i en dones. En concret, en un article a la revista ‘American Heart Journal Plus’, assenyala un sol gen, per bé que el problema de fons és que els tests diagnòstics van ser creats prenent els homes com a model, sense tenir en compte res més, cosa que causa diferències en el tractament.
Símptomes ‘estranys’
En general, les dones tenen més probabilitats d’informar de símptomes que es consideren ‘estranys’, i aquestes diferències podrien ser degudes a una variació en un gen anomenat RAP1GAP2, que té alguns marcadors d’ADN que es creu que controlen l’activitat de les plaquetes i que, si és massa actiu, podria blocar el flux de sang i oxigen al cor i produir un atac. Malgrat aquesta possible relació, el gen RAP1GAP2 no s’ha relacionat mai amb problemes cardíacs en estudis en homes, per bé que podria fer-ho en el cas de les dones.
A més del sexe, l’ètnia
Els investigadors, a més, remarquen que si se sap poc de les diferències entre homes i dones, encara se’n sap menys de les que hi ha entre diversos grups ètnics. Les dades disponibles als Estats Units, de fet, assenyalen que les dones afroamericanes i algunes d’origen hispà encara tenen més risc de patir problemes cardíacs amb resultat fatal, per una sèrie de factors que, a més de socioeconòmics, també podrien incloure la genètica.
La manera com s’estudien aquests grups, però, normalment donen resultats que no són rellevants, ja que no tenen com a objectiu trobar diferències biològiques entre ells sinó trobar els marcadors genètics que es relacionin més amb els problemes cardiovasculars per a totes les dones. Per fer-ho, però, també caldria tenir en compte la variabilitat genètica entre les dones.
Un nou estudi per treure’n l’entrellat
Per descobrir quin impacte pot tenir aquest gen en el risc de problemes de cor de dones de diverses procedències, aquests investigadors es proposen buscar els marcadors del gen RAP1GAP2 que més es correlacionin amb els símptomes, els atacs de cor i les morts en les dones de diversos grups racials i ètnics.
Fent servir dades de 17.000 dones postmenopàusiques, es farà servir l’estadística per analitzar si hi ha relació entre alguns marcadors i els problemes de cor. A més, també empraran marcadors genètics d’ascendència, en comptes de categories racials arbitràries, per classificar la variabilitat genètica i assegurar que els resultats trobin marcadors que serveixin a totes les dones, no només a algun grups.
