El lecanemab, un fàrmac prometedor per combatre l’Alzheimer, podria ser “un pas molt important” en la lluita contra la malaltia. Així han definit els científics l’eficàcia d’aquest medicament a la vista dels resultats d’un assaig clínic publicat a principis d’octubre i que, ara, ha estat presentats en una conferència celebrada a San Francisco (Estats Units).
Un gran avenç en frenar el deteriorament cognitiu
Les proves en humans del lecanemab mostren que, tot i que no aconsegueix aturar del tot la malaltia, frena el declivi cognitiu dels pacients en fins a un 27%, si més no durant els 18 mesos que va durar l’estudi. Així, tot i que té un impacte limitat, és un avenç molt important després de dècades i dècades d’investigació infructuosa i, fins i tot, un dels escàndols científics més sonats de les darreres dècades.
El fàrmac, que pel que sembla és efectiu en les primeres etapes de la malaltia, ataca les plaques de proteïna beta-amiloide característiques d’una gran part dels afectats per l’Alzheimer, una demència que, com totes les altres, resulta un problema cada vegada més estès i que s’espera que, durant els propers 30 anys, veurà triplicat el número d’afectats. Si avui hi ha 55 milions de pacients d’Alzheimer al món, el 2050 seran més de 140 milions.
Un anticòs contra la proteïna beta-amiloide
El lecanemab, desenvolupat per la farmacèutica japonesa Eisai i la nord-americana Biogen, és un anticòs que té la capacitat d’aconseguir que les defenses del propi cos ataquin les plaques d’aquesta proteïna. En aquest darrer assaig clínic, on van participar 1.795 voluntaris, es van administrar dosis d’aquest medicament cada dues setmanes. Segons els resultats obtinguts, i tenint en compte l’avenç de la malaltia, les persones afectades podrien tenir fins a 19 mesos més de vida independent.
No obstant això, també cal tenir en compte que les plaques de proteïna beta-amiloide són només un dels processos que intervenen en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer i, com s’ha vist darrerament, centrar en elles tots els esforços pot ser un error. Així, per exemple, tant el sistema immunològic com la inflamació són processos que també tenen una part molt important com la malaltia, com també una altra proteïna, la tau, que és present als punts on les neurones moren.
