Un equip d’investigadors de les universitats angleses de Bristol, Cambridge i Londres, juntament amb el Sistema Nacional de Salut del matiex país, han posat en marxa un projecte d’investigació que, per primera vegada, ha fet una transfusió de sang cultivada al laboratori a humans. Segons informa la cadena britànica BBC, l’objectiu d’aquest experiment és provar com funciona un cop introduïda al cos, en un experiment que podria ajudar especialment persones amb grups sanguinis rars.
Més enllà del grup sanguini i l’Rh
Tot i que la idea és que les transfusions de sang sempre es basin en les donacions fetes per persones, l’objectiu és que aquesta sang ‘artificial’ pugui servir per a donacions a persones que tenen malalties que requereixen transfusions de manera regular i que, a més, tenen grups sanguinis més difícils de trobar.
Més enllà de l’Rh positiu o negatiu i dels grups A, B, AB i O, hi ha altres variables que poden fer que el cos rebutgi la sang d’una altra persona. En aquests casos, els donants compatibles són poquíssims, de potser 10 persones en tot el Regne Unit, com explica a l’article la professora Ashley Toye, de la Universitat de Bristol. Del grup sanguini ‘Bombai’, per exemple, identificat a l’Índia i extremadament rar, només n’hi ha tres unitats disponibles en tot el país.
De cèl·lules mare a glòbuls vermells
El procediment per cultivar la sang comença amb una donació de sang a què s’extreuen cèl·lules mare amb capacitat de convertir-se en sanguínies. Després, al laboratori, es fa que es multipliquin en quantitats prou grosses i se les indueix a convertir-se en glòbuls vermells, en un procés que dura unes tres setmanes i que, partint de mig milió de cèl·lules mare, obté uns 50 milions de glòbuls vermells que, un cop filtrats perquè estiguin en l’estat òptim de desenvolupament, acaben sent uns 15 milions.
La idea dels investigadors, segons afirmen, és fer tanta sang com sigui possible, “una sala plena de màquines produïnt-ne contínuament a partir d’una donació de sang normal”. De moment, aquest assaig clínic s’ha fet en dues de les 10 persones que s’espera que hi prenguin part, que rebran dues donacions d’entre 5 i 10ml amb com a mínim quatre mesos de diferència, una de sang normal i una altra de sang cultivada.
Un gran ventall de possibilitats
Els científics esperen que la sang cultivada sigui més potent que la normal perquè. Al nostre organisme, un glòbul vermell durà uns 120 dies i una donació té una barreja de sang nova i vella, mentre que la cultivada pot durar el màxim possible. Això, esperen, pot fer les donacions més petites i menys freqüents.
El problema d’això, de moment, són els costos de producció, que són molt més alts, i també la quantitat de glòbuls vermells que es poden obtenir d’un grup de cèl·lules mare. En qualsevol cas, però, és un avenç importantíssim i que obre la porta a fer més fàcil la vida de milions de persones arreu del món.
