Per primera vegada, un cuc de 8 centímetres de llargada ha estat extret viu del cervell d’una dona que, entre d’altres símptomes, patia problemes de memòria. Segons publica un equip de metges a la revista ‘Emerging Infectious Diseases’, l’animal, un paràsit de les pitons, va ser trobat al lòbul frontal d’una dona australiana que va ser operada l’any passat a un hospital de la ciutat de Canberra.
Dolors d’estómac, tos, suors nocturnes, oblits i depressió
La pacient, de 64 anys i que viu a l’estat de Nova Gal·les del Sud, a prop d’un llac, feia mesos que patia símptomes com ara dolors d’estómac, tos i suors nocturnes, i més endavant va començar a desenvolupar problemes de memòria i depressió. Finalment, a finals de gener de 2021, va ser ingressada a l’hospital, on se li va detectar una lesió atípica al lòbul frontal del cervell.
Una biòpsia revela la presència d’un paràsit al cervell
No va ser fins molt més tard, però, el juny de 2022, que una biòpsia va revelar la causa de tots aquests problemes. Al cervell de la dona hi havia un paràsit de color vermell d’una llargada considerable, cosa que va sorprendre enormement els metges perquè, que se sàpiga, és el primer cas d’invasió i desenvolupament d’una larva parasitària al cervell d’un humà.
La doctora Hari Priya Bandi, la neurocirurgiana que va trobar el paràsit, tot just havia començat a explorar el lòbul frontal de la pacient quan va notar una cosa molt estranya. En agafar unes pinces i estirar-la, la va poder treure i, immediatament, va tenir un bon ensurt en adonar-se que es movia, fins i tot després d’haver estat extreta.
Una infestació accidental però que podria ser un avís
Es tractava d’un exemplar d”Ophidascaris robertsi’, un nematode que és habitual en les pitons catifa, unes serps força habituals a Austràlia. Segons creuen els investigadors, la dona devia ser infestada per aquest paràsit en collir els coneguts com a ‘espinacs de Nova Zelanda’ de prop de casa seva, on se sap que viuen pitons catifa. Les plantes, contaminades d’excrements de serp que contenien ous del paràsit, van convertir-la en un hoste accidental.
Precisament per això darrer és tan curiós que el paràsit arribés al tercer estadi del seu desenvolupament a l’interior d’un humà, ja que els estudis anteriors, que incloïen experiments en animals, ho havien descartat en molts altres animals com ara ovelles, gats i gossos. Curiós i alhora preocupant ja que, tot i que el cas podria ser anecdòtic, també podríem ser davant d’un nou tipus de malaltia infecciosa.
Al cap i a la fi, la majoria de noves infeccions que han aparegut en humans les darreres dècades són d’origen zoonòtic, com la Covid-19, i el creixement de la població, que s’apropa, envaeix i destrueix hàbitats on viuen molts animals, facilita aquest tipus de salts de patògens d’altres espècies a la nostra.
