MonPlaneta
Un experiment prova com es poden controlar els pensaments involuntaris
  • CA

Quan intentem evitar un pensament involuntari, normalment actuem reactivament, és a dir, rebutjant i substituïnt el pensament un cop ja ha passat. Evitar proactivament una associació de conceptes, però, podria ser molt més eficient i ajudar a prevenir els pensaments intrusius repetits, segons els resultats d’un experiment de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel) que han estat publicats a la revista ‘PLOS Computational Biology’.

Pensaments que es repeteixen una vegada i una altra

Intentar deixar de pensar en el mateix una vegada i una altra és una cosa que ha passat a gairebé tothom. A vegades una pista ens evoca pensaments o records que no desitgem, i normalment el que volem és no només rebutjar el que estem pensant sinó, a més, que aquestes associacions d’idees no es vagin repetint i no es tornin cada cop més fortes amb el temps, com passa amb els pensaments intrusius característics de la memòria episòdica, les preocupacions no desitjades o records, el TOC, el trastorn d’estrès posttraumàtic, altres trastorns d’ansietat, trastorns de l’alimentació, o la psicosi.

El trastorn d'ansietat s'acostuma a tractar amb benzodiazepines, que poden tenir efectes secundaris seriosos | Pixabay
Eliminar els pensaments repetitius pot arribar a ser una tasca impossible | Pixabay

Com mirem d’evitar la repetició

En aquest estudi, els investigadors han mirat com ho feien 80 adults parlants nadius d’anglès per crear noves associacions entre paraules comunes. Tots ells van veure pantalles en una pantalla i havien d’escriure una paraula associada. A les persones d’un grup se’ls va dir, abans de començar, que no cobrarien per participar a l’estudi si repetien associacions, de manera que van intentar suprimir del seu pensament les paraules anteriors que havien escrit.

Basant-se en el temps de reacció i en l’efectivitat dels participants a l’hora de generar noves associacions, els investigadors van fer servir un model informàtic per mirar d’esbrinar com s’ho feien per evitar repetir associacions. La majoria, segons van veure, feia servir el control reactiu, és a dir, rebutjaven les associacions que no desitjaven un cop ja els havien vingut al cap. Això pot ser problemàtic perquè, com indiquen els resultats de l’estudi, els pensaments s’autoreforcen: pensar una cosa incrementa la seva força a la memòria i la probabilitat que torni.

Persona pensant
Algunes persones tenen la capacitat d’eliminar parcialment les associacions

Una possible pista per aturar-ho

La dada més interessant és que, a l’altra banda, també es van detectar persones que podien aturar aquest procés parcialment de manera preventiva i assegurar-se que els pensaments en qüestió els vinguessin al cap el mínim possible. Així, tot i que no podien evitar completament pensar una cosa que no volien, sí que podien fer que pensar-la no incrementés la probabilitat que els tornés a venir al cap.

Si bé aquest estudi s’ha centrat en les associacions neutrals, en el futur els investigadors volen determinar si aquests descobriments es poden generalitzar als pensaments negatius i, fins i tot, als pensaments no-desitjats que són més rellevants, molestos o preocupants per a cadascú.

Més notícies
Piqsels
Acumular molts coneixements desendreça la memòria quan envellim
Tot i que ajuda a la creativitat, fa que triguem més a recordar
Oblidar coses que havíem de fer no és tan estrany i, a més, pot tenir una explicació
Els descuits i els oblits no són sempre culpa nostra
Dos investigadors danesos ho expliquen mitjançant un nou model sobre el funcionament de la memòria
El funcionament de la memòria és un dels grans misteris del nostre cos, per bé que aquest darrer estudi ha obert una porta molt important
Descobreixen com funciona la ‘memòria RAM’ del nostre cervell
Un estudi que aprofundeix en aquest coneixement millora la comprensió de l'emmagatzematge de records visuals
La construcció de la memòria és un procés complex i que sembla que no es desenvolupa plenament fins passats els primers anys de vida
Per què no recordem res dels primers anys de vida?
El coneixement científic sobre l'anomenada "amnèsia infantil" és limitat però inclou elements interessants

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa