Un estudi sobre un tipus rar de cèl·lula immunitària, publicat a ‘Nature Immunology’, podria haver obert la porta a noves vies per tractar algunes al·lègies. Segons expliquen els seus autors, les Th9, un tipus del que es coneix com a limfòcits T col·laboradors, podria ser responsable d’algunes reaccions al·lèrgiques i, a partir d’aquí, es podrien desenvolupar noves aproximacions més precises per tractar els pacients que tinguin nivells alts d’aquestes cèl·lules.
Unes cèl·lules difícils d’estudiar
Les cèl·lules Th9 apareixen només quan es produeix una confluència de molts factors i a més tenen una vida curta, de manera que són difícils d’estudiar. A més, tenen la propietat de continuar funcionals fins i tot quan el seu antígen ja no és present. Així, els limfòcits T normalment s’activen quan troben virus bacteris o altres patògens, fent que augmentin la producció d’unes proteïnes inflamatòries anomenades citocines. A més, hi ha un altre mecanisme, l’activació inespecífica, que no involucra els receptors dels limfòcits.
Un mecanisme d’activació defectuós
La característica estranya de les cèl·lules Th9 és, precisament, que aquest darrer mecanisme les pot activar fins i tot quan no hi ha cap senyal de perill que indiqui la presència d’una amenaça. Per estudiar la seva activació durant les reaccions al·lèrgiques, els investigadors van mesurar la citocina IL9, produïda per aquests limfòcits, en pacients amb dermatitits atòpica i amb pacients sans. Així, es va observar com les Th9 dels pacients al·lèrgics responien a l’activació inespecífica mentre que, en els pacients sans, això no passava.
Aquest descobriment indica que hi ha alguna cosa que, en les persones sanes, impedeix l’activació inespecífica de les cèl·lules Th9 i que, probablement, aquest mecanisme està malmès en les persones al·lèrgiques, de manera que les citocines es produeixen fins i tot quan no hi ha cap amenaça present.
A la majoria de limfòcits T col·laboradors, quan un antígen s’enganxa a un receptor, l’ADN del nucli de la cèl·lula es desplega i obra les regions que codifiquen la producció de les citocines. Quan l’antígen ja no és present, la cèl·lula es desactiva però l’ADN continua obert per reaccionar a un possible nou encontre. Als limfòcits Th9, però, hi ha una altra forma de regulació: l’activació per uns factors de transcripció anomenats STAT6 i STAT6 que s’ancoren a la regió de l’ADN que codifica l’IL9 per activar-ne la producció. En les persones sanes, aques mecanisme d’obrir i tancar controla la resposta immunològica i impedeix que estigui activada constantment. Quan falla en una persona al·lèrgica, però, l’ADN continua obert, el gen activat i la inflamació es manté.
Un fàrmac aconsegueix millorar els símptomes
De moment, en un model de ratolí amb asma al·lèrgic causat per les Th9, un fàrmac anomenat tofacitinib, que es fa servir per a l’artritis reumatoide, la dermatits atòpica i altres problemes inflamatoris, ha aconseguit millorar els símptomes. Això, juntament amb els resultats de l’estudi previ, dóna força a la idea que les Th9 podrien ser un biomarcador per predir pacients que respondran al fàrmac, ajudant a desenvolupar tractaments més precisos i personalitzats per a algunes al·lèrgies.
