Un estudi català, dut a terme per dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), mirarà d’esbrinar si és possible identificar disfuncions neurològiques a través d’una anàlisi de sang. Tal com expliquen en un comunicat de la UPF, Miquel Bosch i Andrés Ozaíta volen determinar si aquestes mostres poden funcionar com a biomarcadors de diagnòstic i evolució de trastorns com ara l’autisme.
A la sang hi ha material provinent del cervell
Bosch, professor de la UIC i investigador principal del Laboratori de Plasticitat Sinàptica, explica que “a la sang circula material d’origen cerebral” i que pot permetre “obtenir informació genètica, epigenètica o fisiològica”. Les neurones produeixen materials que arriben al torrent sanguini i, per tant, podrien ajudar a saber què passa al cervell, és per això que en aquest estudi es vol comprovar si pot ser una “finestra” per detectar els canvis fisiològics en persones que pateixen problemes com ara els trastorns de l’especre autista (TEA).
En aquest cas, se centraran en una alteració genètica hereditària que comporta discapacitat intel·lectual i TEA en un 30-50% dels afectats. El laboratori dirigit per Ozaíta analitzarà mostres de sang de ratolins transgènics amb aquesta alteració per veure si el material biològic manté les alteracions observades a les mostres cerebrals. A més, estudiaran si els canvis observats al cervell són presents als humans amb la mateixa alteració genètica, gràcies a l’anàlisi de mostres del biobanc de la Universitat de Califòrnia a Davis (Estats Units). Per la seva banda, el laboratori de Bosch estudiarà teixits especialitzats i analitzarà el medi extracel·lular de cultius ‘in vitro’ de neurones de ratolins amb la mateixa alteració i l’efecte de diversos tractaments farmacològics.
Un estudi que il·lusiona els investigadors
Si funciona, s’hauria descobert “una forma de seguiment de condicions com l’autisme” sense “observar directament el cervell” o dur a terme “complicats assaigs congitius o psicològics”. De fet, com ha explicat el mateix Bosch, el material circulant en sang com a font de biomarcadors es podria aplicar a qualsevol malaltia, també a les neurològiques i psiquiàtriques, que són de difícil seguiment per la complexitat dels símptomes i per la “dificultat d’obtenir biòpsies cerebrals”. És per això, afegeix Ozaíta, que estan “molt il·lusionats” amb el projecte, perquè coneixen les necessitats que hi ha per millorar el diagnòstic dels pacients.
Els investigadors han destacat que és el primer cop que s’estudia l’ús del material de la sang per a les malalties mentals i han deixat clar que els resultats podrien proporcionar “eines molt valuoses per accelerar la investigació biomèdica”. És, afirmen, “un estudi molt complet” que permet comparar canvis en models animals i cel·lulars amb els dels humans i “traslladar els tractaments provats” d’una manera més ràpida. L’estudi és possible gràcies al finançament de La Marató de TV3 de 2021, dedicada a la investigació en malalties de salut mental.
