Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) ha analitzat les mutacions del receptor d’andrògens, responsables d’algunes patologies i síndromes greus com l’atròfia muscular espinal i bulbar, la síndrome d’insensibilitat als andrògens o el càncer de pròstata. En un article publicat a ‘Science Advances’, els investigadors han descrit els efectes estructurals i funcionals que hi tenen i, en concret, com condueixen al desenvolupament d’aquesta darrera malaltia, la segona patologia maligna més comuna en els homes de països industrialitzats.
Un factor clau en el desenvolupament de les característiques sexuals
El receptor d’andrògens és un factor de transcripció clau en el desenvolupament de les característiques sexuals, especialment les masculnes, i també per a l’equilibri fisiològic dels teixits que expressen aquest receptor. En el cas dels humans, aquest receptor és una proteïna clau en el funcionament normal de la pròstata en hormones masculines com la testosterona i les seves mutacions puntuals, especialment el canvi d’un aminoàcid per un altre, és el principal mecanisme que pot desencadenar alteracions estructurals i funcionals en el receptor que desemboquin en el desenvolupament de malties. És per això per exemple, que des de fa dècades és la principal diana terapèutica per al tractament del càncer de pròstata.
Les mutacions n’afecten decisivament les funcions
Els resultats d’aquest estudi indiquen que les mutacions que s’han analitzat afecten diverses regions funcionals del domini d’unió del receptor d’andrògens a la testosterona. En concret, són mutacions que alteren de manera decisiva una regió del receptor que és diana de modificacions posttranscripcionals, és a dir, modificacions de la proteïna un cop ha estat produïda. Si aquesta via de regulació es veu alterada, com quan es produeixen les mutacions descrites, la funció pot arribar a ser disfuncional i originar patologies.
En paraules dels investigadors, han “comprovat experimentalment” com les mutacions estudiades “desregulen una modificació concreta, coneguda com metilació d’arginines”, a causa del “canvi estructural” que produeixen en una àrea funcional del receptor. A més, també han pogut provar que la resregulació de la metilació del receptor d’andrògens “també comporta canvis rellevants en la seva funció dins la cèl·lula”.
