L’edat biològica dels humans augmenta ràpidament en resposta a diverses formes d’estrès i, quan ens en recuperem, el procés es reverteix. Aquest és el descobriment sorprenent que ha fet un equip de la Universitat Duke (Estats Units), que ha presentat els resultats del seu darrer estudi a ‘Cell Metabolism’. Segons sembla, aquest procés té lloc de manera habitual i en períodes de temps relativament curts, d’entre dies i mesos, segons s’ha observat en diversos ‘rellotges biològics’ epigenètics.
Aquests resultats, és clar, desafien la idea de l’edat biològica com una trajectòria unidireccional cap endavant i proposen que, en comptes d’això, és fluida, fluctuant i mal·leable. De fet, alguns estudis ja havien apuntat a la possibilitat de canvis a curt termini en l’edat biològica, però si eren o no reversibles, fins ara, no s’havia explorat a fons ni tampoc se sabia quins factors provocaven aquests canvis.
Edat biològica i edat cronològica
L’edat biològica dels organismes, en general, augmenta amb el pas del temps, però ara sembla clar que no està intrínsecament lligada a l’edat cronològica ja que una persona pot tenir una edat biològica superior o inferior a la cronològica per diverses raons, entre els quals hi ha les malalties, els tractaments mèdics, l’estil de vida, l’exposició a contaminants ambientals…
Fins ara, però, no se sabia fins a quin punt l’edat biològica pateix canvis reversibles i per què. És per això que els investigadors van fer servir els coneguts com rellotges de metilació de l’ADN, basats en la idea que aquesta modificació epigenètica canvia de manera previsible a mesura que passen els anys. Així, es van mesurar aquests canvis de l’edat biològica en humans i ratolins en resposta a l’estrès, observant que pot augmentar en períodes de temps relativament curts però que aquests canvis són temporals i tendeixen a tornar a l’estadi basal un cop desaparegut aquest condicionant.
Alguns dels factors que poden produir canvis temporals en l’edat biològica són grans cirurgies, l’embaràs o patir un cas greu de Covid-19. En aquest darrer cas, de fet, fins i tot es va descobrir que un fàrmac immunosupressor, el tocilizumab, accelerava la recuperació de l’edat biològica inicial en pacients que s’estavenn recuperant.
Un factor important en la qualitat i l’esperança de vida
Tot plegat, és clar, té una conseqüència clara: la constatació que l’estrès sever augmenta el risc de mort, si més no parcialment, perquè fa augmentar l’edat biològica. Això, d’altra banda, també vol dir que la mortalitat es pot reduir baixant l’edat biològica i que la capacitat de recuperar-se de l’estrès pot ser un condicionant important per tenir un envelliment en bones condicions i una esperança de vida alta. A més, l’envelliment biològic també es podria fer servir per avaluar de manera empírica i objectiva el nivell d’estrès que pateix una persona.
Així doncs, aquest estudi presenta una nova dimensió de la dinàmica de l’envelliment que no s’havia tingut en compte fins ara i que ho hauria de ser en el futur. Per exemple, la recerca futura podria orientar-se a veure com aquests canvis en l’edat biològica i la seva recuperació afecten la velocitat de l’envelliment al llarg de tota la vida.
