La posició bocaterrosa millora l’evolució dels pacients amb Covid-19 que reben oxigenoteràpia d’alt flux, un tractament que s’aplica quan hi ha insuficiència respiratòria greu. Ho demostra un assaig clínic amb la col·laboració de 42 centres de sis països, entre els quals l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital del Mar, i els resultats del qual es publiquen aquest dimarts a la revista ‘The Lancet Respiratory Medicine’. Fa més de deu anys que es coneix el benefici de col·locar els pacients intubats a les UCI en decúbit pron -de bocaterrosa-, però fins ara no existia evidència científica de l’eficàcia de la tècnica en els no intubats. L’estudi conclou que la mesura és segura, senzilla i sense cap cost, de manera que té un impacte clínic directe.
L’estudi, coordinat per l’Hospital Universitari de Tours (França), és la primera recerca àmplia que analitza els beneficis d’un canvi de posició en pacients desperts i que no necessiten un respirador, és a dir, que respiren espontàniament, com a part del tractament de la Covid-19. El coordinador mèdic de l’UCI de Vall d’Hebron i un dels investigadors del treball, el doctor Oriol Roca, destaca que la tècnica és “senzilla, sense cap cost i efectiva”. De boca terrosa, el pulmó funciona millor, s’infla de manera més homogènia i està sotmès a menys estrès, assenyala. A més, evitar la intubació redueix el risc de patir complicacions per aquesta causa. La tècnica també implica un benefici col·lectiu en tenir menys necessitat d’ús de respiradors, un dels equipaments amb menys disponibilitat en molts països.
En la primera onada de la pandèmia del coronavirus, una de les moltes grans angoixes a Catalunya va ser garantir la disponibilitat de respiradors. “El benefici és doble: per al pacient i també per a la resta de pacients”, recalca el doctor Roca. Davant d’aquests resultats, els investigadors proposen un canvi en la pràctica clínica actual per incorporar aquest tractament com a part de la rutina mèdica per als pacients amb Covid-19 amb insuficiència respiratòria aguda que necessitin oxigenoteràpia d’alt flux.
A l’assaig hi han participat 1.126 pacients ingressats entre abril del 2020 i gener del 2021. La meitat formaven part del grup control i se’ls va tractar amb el protocol habitual, mentre l’altra meitat es va incloure en el grup experimental i se’ls va col·locar en decúbit pron durant almenys una hora al dia, en un mínim de dues sessions de 30 minuts, i amb una mitjana de 5 hores diàries. Al grup control, el 46% dels pacients van necessitar intubació o van tenir un pronòstic fatal fins 28 dies després de la inclusió a l’estudi. Aquest percentatge es va reduir fins al 40% entre els pacients del grup experimental, que havien passat un temps en decúbit pron. També, tots els indicadors de respiració van millorar en gran mesura durant la primera sessió –de 3 hores de mitjana-. La millora es va mantenir en retornar a posició supina.
El 17% dels pacients que van estar en decúbit pron durant almenys vuit hores diàries van acabar en intubació o morint, per un 48% en els que van passar menys d’aquest temps. Els investigadors apunten que hi podria haver una relació entre la quantitat d’hores posicionats en decúbit pron i la millora del pronòstic clínic. La vessant internacional i multicèntrica de l’estudi durant un període llarg ha permès obtenir resultats de manera ràpida i comprovar l’eficàcia del decúbit pron durant diverses onades de la Covid-19 en diferents països -Espanya, França, Canadà, Mèxic, Irlanda i els Estats Units-.
