Ingerir aliments contaminats ens fa tenir ganes de vomitar, una resposta defensiva del cos que ajuda a deslliurar-nos de les toxines que pugui contenir el que hem menjat. El procés del cervell per activar aquesta reacció, però, ha estat descrit per primera vegada en ratolins en un article publicat a la revista ‘Cell’. Una informació que pot ser útil no només per conèixer millor com funciona el nostre organisme sinó també per desenvolupar medicaments contra les nàusees que senten, per exemple, els pacients de càncer quan se sotmeten a quimioteràpia.
Una reacció per alliberar-nos de les toxines
Molts bacteris que viuen al menjar produeixen toxines quan els ingerim. Quan el cervell les detecta, posa en marxa una reacció que inclou les nàusees i els vòmits per tal de lliurar-se d’aquestes substàncies i, a més, desenvolupar aversió contra els aliments que tenen un aspecte, una olor o un sabor semblants. No se sabia, però, com es transmetien els senyals de la panxa al cervell, i aquí és on han entrat aquests investigadors.
Els rosegadors no vomiten però tenen arcades
Com que el seu esòfag és llarg i els seus músculs més febles, els rosegadors no poden vomitar. No obstant això, sí que tenen arcades, cosa que vol dir que es posa en marxa un sistema semblant. Quan reben una dosi d’enterotoxina estafilocòccica A (SEA), una toxina produïda pel bacteri Staphylococcus aureus, els ratolins obren la boca de manera inusual i el seu diafragma i els seus músculs abdominals es contreuen. Com que el mecanisme de l’arcada és molt semblant al del vòmit, es va poder estudiar les arcades induïdes per toxines en aquests animals i veure quina era l’activitat del cervell en resposta a les toxines.
Una explicació per a un reflex que ens protegeix
En tractar els ratolins amb SEA, la presència de la toxina a l’organisme activa l’alliberament de serotonina, que s’acobla als receptors de les neurones vagues de l’intestí, que les transmeten a traves dels nervis vagues fins al cervell. En fer proves amb medicaments emprats a la quimioteràpia, es va observar com els ratolins reaccionaven de la mateixa manera, però en desactivar algunes neurones o la síntesi local de serotonina, es reduïen molt. De fet, alguns medicaments contra les nàusees de la quimioteràpia bloquegen els receptors de la serotonina, i gràcies a aquest experiment s’entén per què funciona.
Properament, els investigadors volen descobrir com ho fa l’organisme per detectar les toxines, cosa que és possible que tingui a veure amb la resposta immunològica d’algunes cèl·lules dels intestins en ser danyades.
