El descobriment d’una propietat dels limfòcits T pot ser de gran utilitat per desenvolupar noves teràpies contra el càncer. Segons explica un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Immunity’, aquestes cèl·lules del sistema immunitari poden activar-se soles per combatre tumors, cosa que podria dur a trobar maneres d’incentivar o inhibir aquest procés per combatre diverses malalties.
Glòbus blancs entrenats per combatre amenaces
Els limfòcits T són un tipus de glòbuls blancs que protegeixen contra les infeccions i ataquen cèl·lules canceroses. Als ganglis linfàtics, aquestes cèl·lules són ‘entrenades’ per cèl·lules que els presenten antígens per estimular la resposta immunològica, d’una manera semblant a com ho fan les vacunes.
Una part molt important d’aquest procés consisteix a l’enllaç de la proteïna B7, que és a la superfície de les cèl·lules que presenten antígens, amb el receptor CD28 dels limfòcits T, una interacció molt important en la resposta immunològica. Un cop entrenats, aquests limfòcits abandonen els ganglis i van per tot el cos, atacant els seus objectius.
Pel que sembla, però, els mateixos limfòcits també poden produir la proteïna B7 o bé agafar-la de les cèl·lules presentadors d’antígens i endur-se-les, encara que no se sap per què. Això, a més, ha fet que els investigadors es preguntessin si, tenint la proteïna, els limfòcits podien activar-se pel seu compte, cosa que ha estat demostrada en aquest treball, com també que això incrementa l’activitat d’aquestes cèl·lules i redueix el creixement dels tumors, si més no en models animals.
Un mecanisme que pot ser utilitzat per combatre malalties
Quan un limfòcit T surt d’un gangli i entra en un entorn tumoral, doncs, s’enduu la seva senyal d’activació, però no se sap quant de temps dura. No obstant això, els investigadors creuen que es podrien ‘alimentar’ els limfòcits T amb més fonts de B7 als ganglis limfàtics o al tumor mateix, o bé desenvolupar una teràpia cel·lular que entregui limfòcits T amb capacitats d’autoactivació millorades directament al pacient.
A l’altra banda, a més, els pacients que tenen malalties autoimmunes, com el lupus o l’esclerosi múltiple, potser se els podria ajudar amb el procés contrari, inhibint la interacció entre la B7 i CD28 per tal que l’activitat dels limfòcits T, que en aquests casos és perjudicial, es redueixi.
