Descobreixen els circuits cerebrals que controlen la resposta a la por

Identifiquen un mecanisme que permet que els ratolins evitin els seus instints en base a experiències anteriors

Un equip d’investigadors ha anunciat la descoberta d’un mecanisme cerebral que permet que els ratolins ignorin els seus instints basant-se en l’experiència. L’estudi on s’explica el seu funcionament, publicat a la revista ‘Neuron’, revela que hi ha un circuit cerebral desconegut fins ara al nucli geniculat ventral lateral (vLGN per les seves sigles en anglès), una estructura inhibitòria. Quan la seva activitat se suprimeix, els animals tendeixen a buscar la seguretat i a fugir de qualsevol perill percebut, mentre que quan s’activa s’elimina l’instint de fugida fins i tot davant de perill imminent.

Sentir por o angoixa en algunes circumstàncies és completament normal, i podem modular la resposta segons el coneixement, les circumstàncies o l’experiència. És el cas, per exemple, dels petards: tot i que despertar-se en plena nit per una explosió activa el mecanisme de fugida, el costum fa que puguis continuar com si res. En canvi, si s’ha viscut a una zona de guerra, qualsevol detonació pot provocar una resposta molt gran en forma de por. Biològicament, tot i que s’ha comprovat que hi ha diverses regions del cervell que processen el perill i controlen la resposta de la por, el mecanisme no era gaire clar, i és un element molt important perquè la seva fallada pot dur a problemes com ara l’ansietat, les fòbies o l’estrès posttraumàtic, on se sobrereacciona davant d’alguns estímuls.

Ratolí en un laboratori  | UB
Ratolí en un laboratori | UB

Els investigadors van fer servir una reacció coneguda, per la qual un ratolí tendeix a buscar refugi en resposta a una ombra fosca creixent, una resposta associada a la presència d’un depredador. En els tests que van dur a terme, van observar com el vLGN podia controlar l’impuls d’escapar segons les experiències anteriors del ratolí i la seva avaluació del risc. Així, quan se sentien segurs, l’activitat d’un grup de neurones inhibidores era alta i, quan esperaven perill, era baixa. Així doncs, aquesta regió del cervell deu ser una mena de centre de control de la reacció a un estímul de perill segons l’experiència acumulada.

Encara caldrà continuar investigant i, és clar, provar si el procés es produeix de la mateixa manera en els humans, però és un descobriment certament interessant i que pot ajudar a algunes persones amb problemes de control de la por.

Nou comentari