Una de les maneres que té el nostre cos de combatre la Covid-19 és fer mutar el virus perquè sigui menys perillós, un mecanisme que es relaciona directament amb una caiguda de la càrrega viral, segons ha demostrat un nou estudi de la Universitat de Göteborg, a Suècia.
Tot i que normalment s’associa les mutacions a l’aparició de variants que són més contagioses i tenen efectes més greus, això no sempre és així, tal com demostra aquest treball. De fet, a vegades és al contrari. En un article publicat a la revista ‘Proceedings of the Nacional Academy of Sciences’, els viròlegs de la universitat sueca han demostrat que l’enzim ADAR1 del nostre cos frena la replicació del virus.
Aquest enzim es troba a l’interior de la membrana protectora de les cèl·lules i té la capacitat de substituïr els nucleòtids que formen els blocs amb què es construeix l’ARN del virus. Fins ara, però no se sabia de quina manera afectava aquest procés el SARS-CoV-2, responsable de la malaltia.
L’estudi demostra que hi ha una relació inversa entre la càrrega viral i l’abast amb què l’ADAR1 ha fet mutar el virus. A més, també ha quedat provat que les mutacions induïdes per aquest enzim són, de fet, les més habituals en el virus. Els investigadors es van adonar que els pacients, sovint, són infectats per més d’una variant del virus alhora, i van observar com les mutacions en les variants més rares sovint consisteixen en què un nucleòtid, la guanosina, ocupa el lloc de l’adenosina, empitjorant significativament la seva capacitat de replicar-se.
Aquestes mutacions són causades per l’enzim ADAR1, i l’anàlisi genètic dels virus presents a més de 200.000 pacients mostra que els virus que les tenien van circular especialment durant l’estiu de 2020, quan la transmissió i la mortalitat van baixar a tota Europa. Quan es van fer més habituals, en canvi, van pujar tant la transmissió com la mortalitat, probablement perquè hi havia altres variants més infeccioses del virus que van ocupar el seu lloc.
